Marcel Riera

Qui és Marcel Riera

Llum d’Irlanda, el recull amb què Marcel Riera va guanyar el premi Carles Riba del 2011, s’inspira, segons l’Enciclopèdia Catalana, en poetes irlandesos dels segles XX i XXI com W. B. Yeats, Patrick Kavanagh o Seamus Heaney. La mateixa font li atribueix traduccions d’obres de Rumer Godden, Philip Larkin, Josif Brodskij i James Fenton. Al poeta rus li va dedicar després No seràs un estrany, que LaBreu Edicions va publicar l’octubre del 2018 a la col·lecció Alabatre: segons l’editorial, el llibre fa «homenatges en paral·lel» a Brodskij, com a poeta i com a traductor, i a Venècia, la ciutat on va voler que reposessin les seves cendres.

El primer llibre de Riera, BDN, la ciutat possible (1999), tractava de Badalona, la ciutat on havia nascut el 1956, i l’Enciclopèdia diu que es va dedicar a l’ensenyament. Conegut sobretot com a poeta, segons la mateixa font, després va publicar els reculls L’edat del coure, que va guanyar el Vila de Martorell de poesia del 2007 i va sortir el 2008, i, dos anys abans, Lluny. Laietània, que Cossetània i els Quaderns de la Font del Cargol van editar el març del 2022, havia guanyat el 45è premi Marià Manent de poesia, segons el registre de la Biblioteca de Catalunya. L’editorial hi descriu cinquanta poemes que van de la Tordera al Besòs i de les tribus iberes a la vida d’avui, entre ermites, autopistes i urbanitzacions, i que formen «una oda al Maresme i la gent que hi viu». El gener del 2023 Proa li va publicar Abans de la tempesta a Els Llibres de l’Óssa Menor, amb un pròleg de Jordi Llavina.