Jordi Cussà

Qui era Jordi Cussà

Jordi Cussà va passar poc temps a l’Institut del Teatre. El 1978 va ser un dels fundadors d’Anònim Teatre, a Berga, i amb aquella companyia es va estrenar com a autor, director i actor i en va portar a escena la majoria de peces. Als anys vuitanta també es presentava a certàmens de narrativa curta: finalista del premi de Sant Boi el 1983 amb Urbana subterrània, el va guanyar el 1985 amb Actuació de gala. De jove va viure a Barcelona, a Sant Cugat del Vallès i a Nàpols.

En aquella mateixa dècada va tenir una addicció a les drogues, i d’aquesta experiència va sortir Cavalls salvatges (2000), la primera novel·la, que va començar a escriure a mitjan anys noranta, quan ja se n’havia desenganxat. El pòrtic de l’AELC hi veu «una autèntica irrupció en les lletres catalanes», per la novetat del tema i per les solucions de llengua i d’estil; la biografia en caracteritza l’estil com «d’un català central oral», amb paraules que s’aglutinen gràficament. L’autor, recull la mateixa font, volia deixar clar que «no és el ionqui que ha escrit un llibre sinó l’escriptor que havia estat ionqui». A la dècada del 2010, amb la major part dels llibres descatalogats, i sobretot aquest, l’AELC diu que es va convertir en un autor de culte. El 2015 Formentera lady va tornar a la droga amb una altra mirada, i el 2016 es va reeditar Cavalls salvatges en versió revisada.

L’any 2001 va publicar La serp, una novel·la històrica que va quedar finalista del premi Leandre Colomer i que va continuar el 2017 amb El Ciclop. Des d’aleshores, segons la biografia, va publicar a un ritme molt intens: Clara i les ombres (2007), La novel·la de les ànimes (2005), L’alfil sacrificat (2003) o El noi de Sarajevo (2009), que va guanyar el premi El Lector de l’Odissea. El pòrtic classifica A reveure, Espanya (2010) com a política-ficció, i El trobador Cuadeferro (2016) recrea la vida de Guillem de Berguedà. Va escriure també relats, com els de Contes d’onada i de tornada, i un llibre de poemes, SensAles (2003). Traduïa de l’anglès, a vegades amb Anna Camps i a vegades sol, i en va publicar una cinquantena de llibres, entre els quals obres de Truman Capote, Patricia Highsmith, John Boyne o Chuck Palahniuk, de qui va traduir Club de lluita. Nascut el 18 de gener de 1961 a Berga, va morir l’11 de juliol de 2021.