Xavier Pla

Qui és Xavier Pla

Segons l’Enciclopèdia Catalana, Un cor furtiu. Vida de Josep Pla (2024) es basa en «milers de documents inèdits», i amb aquesta biografia Xavier Pla va obtenir el premi Ciutat de Barcelona en la categoria d’assaig, humanitats i història de Barcelona. Entre les seves aportacions, l’Enciclopèdia dona un lloc preferent a les que tenen Josep Pla per objecte: un llibre del 1997, Josep Pla. Ficció autobiogràfica i veritat literària, i diverses edicions, com la correspondència de Josep Pla amb el seu germà Pere (1996), el facsímil d’El primer quadern gris. Dietaris 1918-1919 (2004) i el dietari pòstum La vida lenta, notes per a tres diaris (2014). Xavier Pla va ser comissari de dues exposicions sobre l’escriptor, «Josep Pla, la diabòlica mania d’escriure», que es va veure a Girona, Barcelona i Madrid el 1997-98, i una altra a París el 1998, l’any que va entrar al patronat de la Fundació Privada Biblioteca Josep Pla de Palafrugell. El 2012, el projecte Josep Pla o un ideal de vida lliure li va valer el premi Octavi Pellissa.

L’obra catalana d’Eugeni d’Ors, en sis volums publicats entre el 1999 i el 2012, va sortir amb Xavier Pla com a responsable de l’edició, i el 2001 va preparar Eugeni Xammar. Cartes a Josep Pla i altres cartes i documents. El premi Joan Fuster d’assaig del 2006 va ser per a Simenon i la connexió catalana (2007), sobre la recepció de Simenon a Catalunya, i el 2012 Xavier Pla va editar un volum col·lectiu, Maurras a Catalunya. Elements d’un debat. El 2022 va publicar El soldat de Baltimore. Assaigs sobre literatura i realitat en temps d’autoficció. Nascut a Girona el 1966, té la llicenciatura en filologia catalana i també en la francesa, i a França va ser lector de llengua i literatura catalanes, primer a la Université Lumière Lyon 2 (1989-90) i després a la Université Paris-Sorbonne (1990-93), on el 1996 es va doctorar en lletres. L’Enciclopèdia el situa a la Universitat de Girona, com a titular de la càtedra Josep Pla i professor de literatura catalana; hi dona com a especialitat el segle XX i com a capçaleres on ha fet crítica l’Avui, La Vanguardia i El Temps. El 2007 va ser comissari de l’exposició «La cultura catalana avui, en ocasió de la Fira de Frankfurt», i el 2015 el CoNCA li va atorgar el Premi Nacional de Cultura.