Plàcid Vidal
Plàcid Vidal i Rosich, poeta, novel·lista i cronista d'Alcover mort a Barcelona el 1938, es va formar a Reus en el grup que s'aplegava al voltant del seu germà Cosme. L'Enciclopèdia Catalana considera que les seves obres de més relleu són els retrats de la bohèmia modernista d'Els singulars anecdòtics (1920) i els llibres que els continuen. És autor de la trilogia de Jordi Saura.
Llibres de Plàcid Vidal
- Les grans accions i les soledats
Les grans accions i les soledats
- L'amor artista
L'amor artista
- Les promeses amigues
Les promeses amigues
- La cançó dels herois
La cançó dels herois
- Infinit
Infinit
- L'anhel cantaire
L'anhel cantaire
Qui era Plàcid Vidal
Caixista d’impremta a Barcelona, Plàcid Vidal i Rosich va participar en l’esclat del modernisme, segons l’Enciclopèdia Catalana, «amb més passió que fortuna». Abans, de molt jove, havia format part a Reus del grup d’escriptors i artistes que es reunia al voltant del seu germà Cosme, i als disset anys havia publicat un monòleg tràgic, L’escala del crim. Va escriure en revistes minoritàries, com Lletres, Panteisme o Catalònia, i de tant en tant en publicacions de gran tiratge, com La Novel·la Nova, El Poble Català o La Novel·la d’Ara. L’article situa al capdamunt de la seva obra els retrats i les cròniques de la vida bohèmia del modernisme: Els singulars anecdòtics, que va sortir el 1920 i el 1925 es va reeditar ampliat amb una sèrie nova, L’assaig de la vida (1934) i El convencionalisme de la vida, que no es va publicar fins al 1972.
Com a poeta, el 1904 va publicar el primer llibre, Les grans accions i les soledats, i el 1924 L’anhel cantaire, que l’Enciclopèdia considera el seu «darrer i més important recull de poemes»; entremig hi ha llibres com L’amor artista (1909). Va alternar el vers amb una novel·la que l’article qualifica d’«idealista i transcendent», de la qual destaca com a punt més alt la «trilogia autobiogràfica de Jordi Saura»: La cançó dels herois (1915), Infinit (1917) i Les promeses amigues (1910).
