Salvador Oliva

Qui és Salvador Oliva

La poesia de Salvador Oliva s’obre el 1975 amb Marees del desig, publicat a Pòrtic, i la Gran Enciclopèdia Catalana (GEC) hi veu l’empremta de «models anglesos de reflexió sobre l’experiència moral»; la biografia de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) hi afegeix la ironia com un dels eixos de l’obra. Terres perdudes, premi Miquel de Palol el 1980 i publicat l’any següent, és per a l’Enciclopèdia un recull «més exigent formalment, però més desolat», i el 1982 els Jocs Florals de Barcelona li van concedir la viola d’or i argent. Després de El somriure del tigre (1986) van venir Retalls de sastre (1988), Fugitius (1994), que la GEC defineix com «una novel·la que segueix la forma poètica», situada entre l’antifranquisme i la transició, i Complements circumstancials (1998). El pòrtic de l’AELC recull que la crítica considerava la seva obra «una de les més personals i innovadores de la generació del 70». Al costat dels poemes hi ha la teoria del vers: Mètrica catalana i Introducció a la mètrica (1986), que el 2008 va reeditar ampliada amb el títol Nova introducció a la mètrica, són els llibres gràcies als quals, segons el pòrtic, «els poetes posteriors han pogut aprofitar els coneixements tècnics i estètics» d’Oliva. La GEC hi suma La mètrica i el ritme de la prosa (1992) i Tractat d’elocució (2006), i, ja més tard, els assaigs Poesia i veritat (Edicions de 1984, 2015) i Epístoles a Josep Carner, que va sortir a Quaderns Crema.

L’altra línia de la seva obra és Shakespeare. Juntament amb Angela Buxton en va traduir tota l’obra dramàtica, que el 1988 va rebre el premi Crítica Serra d’Or de traducció, i el 1986 la Generalitat ja li havia premiat la versió de Mesura per mesura. D’aquella recerca, segons la GEC, en va sortir Introducció a Shakespeare, guanyador del premi Octavi Pellissa d’assaig el 1998 i publicat a Empúries el 2001. Els sonets, que Edicions 62 va treure el 2003, van obtenir aquell any el premi Ciutat de Barcelona de traducció i el Cavall Verd-Rafael Jaume de traducció poètica. Segons la ressenya de Jordi Llovet a El País que reprodueix l’AELC, l’edició acompanyava l’original anglès d’una versió en vers i, a peu de pàgina, d’una altra en prosa, i les versions en vers eren «la millor translació mai feta en llengua catalana de la vivesa del llenguatge» de l’autor anglès; Pep Marçal Sintes, a l’Avui, en va elogiar també la introducció. El 1978 havia publicat la traducció Poemes de W. H. Auden, i també va traduir Oscar Wilde i Dylan Thomas. Amb Buxton va fer, a més, els diccionaris anglès-català i català-anglès d’Enciclopèdia Catalana. Havia estudiat Filologia Hispànica, i la GEC el situa com a catedràtic a la Universitat de Girona a partir del 1991. El 2024 va rebre la Creu de Sant Jordi.