Manuel Pérez i Bonfill
Manuel Pérez i Bonfill, tortosí mort el 2018, professor d'institut i activista cultural, va començar escrivint narracions en castellà i va passar al català amb La fira de sempre, que va guanyar el Puig i Llensa el 1968. Després va publicar reculls de contes com Fràgils (1996) i Abusos del ritual (2009). L'Enciclopèdia Catalana el situa en el «grup d'escriptors tortosins dels anys cinquanta».
Llibres de Manuel Pérez i Bonfill
Narrativa breu
- Carrer de només un
Carrer de només un
Altres
- Excuses de mal pagador
Excuses de mal pagador
- La fira de sempre
La fira de sempre
Qui era Manuel Pérez i Bonfill
Entre el 1991 i el 2009 Manuel Pérez i Bonfill va publicar en català reculls de contes com Fràgils (1996), Abusos del ritual (2009), Carrer de només un (2001) i Amb algunes branques d’olivera (1991), i amb Frederic Mauri va signar Extracte de resina (2002). Hi havia arribat després d’una primera etapa en castellà, amb narracions com El viajero (1975), La bofetada (1956) o El combate (1959). El pas al català el va fer amb narracions premiades: La fira de sempre, que va guanyar el Puig i Llensa el 1968, i Excuses de mal pagador, guardonada el 1980 a les Festes Pompeu Fabra de Cantonigròs. L’Enciclopèdia Catalana el situa, amb G. Vergés, Z. Burgos i J. Massip, en el «grup d’escriptors tortosins dels anys cinquanta».
Va ensenyar a secundària a Tortosa durant més de quaranta anys, amb una llicenciatura en filologia romànica. A la ciutat va participar en moltes iniciatives culturals: les revistes EbreInformes (1978-95), Geminis (1952-61) i La Zuda (1955-63), en què va col·laborar, i el grup artístic Macla 65, que va impulsar amb Frederic Mauri. Acabat el franquisme, va encapçalar a Tortosa el moviment per a l’ensenyament del català, i en català, adreçat als adults. Va rebre la Creu de Sant Jordi el 2010, i el 2016 la ciutat el va nomenar fill predilecte.
