Jordi Casassas

Qui és Jordi Casassas

Els intel·lectuals catalans, entre el segle XIX i la Guerra Civil, són segons la Gran Enciclopèdia Catalana (GEC) l’objecte principal de l’obra de Jordi Casassas, que l’enciclopèdia compta entre «els pioners de les recerques en història cultural contemporània a Catalunya». Aquest interès el va dur a crear, el 1991, el Grup d’Estudi d’Història de la Cultura i dels Intel·lectuals, i la GEC el dona també com a director de Cercles. Revista d’Història Cultural, amb l’any 1998. La voluntat i la quimera. El noucentisme català entre la Renaixença i el marxisme li va valer el premi Carles Rahola d’assaig 2016 i, el 2018, el premi Ferran Soldevila, i El temps de la nació (2005), el premi Ramon Trias Fargas 2004. Entre els altres llibres que en destaca l’enciclopèdia hi ha la tesi doctoral, Jaume Bofill i Mates (1878-1933), publicada el 1980, Intel·lectuals, professionals i polítics a la Catalunya contemporània (1989), Els intel·lectuals i el poder a Catalunya (1808-1975) (1999) i La fàbrica de les idees. Política i cultura a la Catalunya del segle XX (2009); amb Josep Termes va signar El nacionalisme com a ideologia (1995).

El març del 2014, Casassas va ser elegit president de l’Ateneu Barcelonès, i el 2017 va renovar el càrrec a les eleccions. Anys abans havia publicat L’Ateneu Barcelonès. Dels seus orígens als nostres dies (1986) i L’Ateneu i Barcelona. Un segle i mig d’acció cultural (2006). Nascut a Barcelona el 1948, va fer la llicenciatura i el doctorat a la Universitat de Barcelona, on es va doctorar el 1977 i va ser catedràtic d’història contemporània a partir del 1990; la GEC el fa també director del departament. Va codirigir la Biblioteca dels Clàssics del Nacionalisme Català i va dirigir el volum vuitè de la Història. Política, societat i cultura dels Països Catalans (1995). El 2012 va entrar com a membre numerari a l’Institut d’Estudis Catalans, i el desembre del 2015 va ser elegit rector de la Universitat Catalana d’Estiu.