Carles Riba

Qui era Carles Riba

Carles Riba va néixer a Barcelona el 1893. Va cursar alhora dret i filosofia i lletres, tot i que el doctorat no li va arribar fins al 1938, amb un treball sobre la Nausica de Joan Maragall. Havia conegut la poeta Clementina Arderiu en un certamen de Jocs Florals i s’hi va casar el 1916.

De jove el va marcar la lectura d’Eugeni d’Ors i tot el clima del noucentisme. El 1922 una estada a Munic el va posar davant del filòleg Karl Vossler i de l’estilística, que li canviaria la manera de llegir i de traduir. Va ensenyar grec, va treballar a les oficines lexicogràfiques que Pompeu Fabra dirigia per al diccionari normatiu i el 1932 va ser elegit membre de l’Institut d’Estudis Catalans.

Com a poeta va debutar amb el Primer llibre d’Estances (1919), que el 1930 va tenir continuació en un segon llibre. Van venir després Tres suites (1937) i, aquell mateix any, el premi Maragall, atorgat al seu llibre de crítica Per comprendre. Entre els contemporanis va tenir fama de poeta difícil; ell escrivia amb Valéry, Mallarmé o Rilke al davant.

L’ocupació franquista de Barcelona, el gener del 1939, el va empènyer cap a França. De l’exili en van sortir les Elegies de Bierville (1943), on la vivència religiosa passa al primer pla. L’abril del 1943 era de nou a Barcelona i encara va publicar Del joc i del foc (1946), Salvatge cor (1952) i Esbós de tres oratoris (1957).

En paral·lel va bastir una obra de traductor enorme, bona part per a la Fundació Bernat Metge, que va acabar dirigint. De l’Odissea n’hi ha dues versions seves, la del 1919 i la del 1948, i al seu catàleg hi consten també Sòfocles, Èsquil, Plutarc, Hölderlin, Rilke, Kavafis, Poe o Kafka. Va escriure, a més, contes per a infants —Les aventures d’en Perot Marrasquí, Sis Joans— i els llibres de crítica Escolis, Els marges i Per comprendre. Va morir a Barcelona el 1959.