Tomàs Belaire i Parra
Tomàs Belaire i Parra (València, 1960) és un narrador de reculls de relats com Els habitants de la tragèdia (1986) i Els penitents (1991), un llibre que Toni Torregrosa, a Tres i Quatre, situa entre el drama, l'absurd i la paròdia, i de novel·les com El perseguidor d'ombres (1993), premi Joanot Martorell de Gandia 1992, o la juvenil El laberint de les tres corones (1993).
Llibres de Tomàs Belaire i Parra
- El laberint de les tres corones
El laberint de les tres corones
- El perseguidor d'ombres
El perseguidor d'ombres
Qui és Tomàs Belaire i Parra
A la fitxa d’Els penitents (1991), Edicions Tres i Quatre reprodueix una presentació signada per Toni Torregrosa que descriu Tomàs Belaire com un narrador «capaç de portar la ironia a l’extrem de la tragèdia». Segons aquest text, Belaire es mou en un territori comú al drama, a l’absurd i a la paròdia, i hi rescata una «galeria particular d’ànimes desventurades i extravagants», uns personatges «tan grotescos com dolorosos» en què el lector pot reconèixer obsessions pròpies. La mateixa editorial li publica Crims relatius, que anuncia com un «llibre de suïcides, d’assassins, de psicòpates, d’escriptors i d’altres criminals» i que defineix com «un recull de contes grotescos i cinematogràfics».
El Diccionari de la literatura catalana (DLC), consultat el 2026, el fa néixer a València el 1960 i diu que s’ha dedicat sobretot a la narrativa. Hi consten, entre altres llibres, els reculls Els habitants de la tragèdia (1986) i Els penitents, i dues novel·les del 1993: El perseguidor d’ombres (premi Joanot Martorell de Gandia 1992) i El laberint de les tres corones, adreçada al públic juvenil.
Si t'agrada Tomàs Belaire i Parra, també et poden agradar
Tots els autorsAutors afins i de la mateixa generació: nascuts entre el 1945 i el 1969.
