Teresa Pascual

n. 1952 · País Valencià

Poeta del Grau de Gandia (1952) que ha fet de professora de filosofia. Es va donar a conèixer amb Flexo, premiat el 1987, i l'any següent Les hores va guanyar el Vicent Andrés Estellés; després ha rebut premis de crítica per El temps en ordre i Rebel·lió de la sal. A quatre mans, ha traduït de l'alemany Enzensberger i la poesia completa d'Ingeborg Bachmann.

Llibres de Teresa Pascual

Tots els llibres de Teresa Pascual que tenim al catàleg: 9 obres.

Flexo
1988

Qui és Teresa Pascual

El pòrtic de l’AELC defineix Teresa Pascual, abans que res, com a poeta, i la biografia de l’associació la situa en la generació poètica «establerta en la dècada dels anys vuitanta» al País Valencià. La filosofia hi té un paper doble. Va ser la carrera que va fer quan no va poder estudiar filologia, perquè la Universitat de València no l’oferia en aquells anys, i també l’ofici: n’ha donat classes a l’Institut Ausiàs March de Gandia. La mateixa biografia hi veu una de les arrels de la seva poesia, atenta als «instants de cada dia».

Els premis de la crítica li han arribat amb El temps en ordre (2002), guanyador del Serra d’Or de poesia del 2003, i amb Rebel·lió de la sal (2008), premiat per la Crítica Catalana i, ex aequo, pels Escriptors Valencians. Abans, el 1987, va guanyar el Senyoriu d’Ausiàs March de Beniarjó amb Flexo, i l’any següent el Vicent Andrés Estellés dels Premis Octubre amb Les hores, que segons la biografia li va donar el reconeixement públic. Després van venir Arena (1992) i Curriculum Vitae (1996), i el 2014 València Nord va ser el primer llibre de l’editorial Edicions del Buc, de la Pobla de Farnals. Apareix en antologies com Camp de mines (1991) i Trenta poetes catalanes del segle XX (1999).

Va néixer al Grau de Gandia el 3 de novembre de 1952. De l’alemany, i a quatre mans, ha traduït L’enfonsament del Titànic de Hans Magnus Enzensberger (1993) i la Poesia completa d’Ingeborg Bachmann (1995). A Gandia va crear les tertúlies literàries «Aina», per on van passar poetes de la seva generació com Maria Mercè Marçal, a qui s’hi va fer un homenatge pòstum el novembre del 1998. Ha participat en el comitè d’escriptores del PEN, l’AELC li va retre homenatge el 2017, i des del 2021 n’ha estat vicepresidenta pel País Valencià.