Josep Lluís Seguí

Qui és Josep Lluís Seguí

Rosa Vermell, detectiva privada, protagonitza una sèrie de novel·les de Josep Lluís Seguí que obre Rosa Vermell, detectiva privada (1989) i que continuen Rosa Vermell i l’amant que arribà de l’Est (1993) i Les tribulacions de Rosa Vermell (1998). No era el primer cop que feia novel·la de gènere. Amb Ferran Torrent havia escrit La gola del llop (1983), una novel·la negra que segons l’AELC s’ha reeditat diverses vegades, i als anys setanta havia format part d’Ofèlia Dracs, un col·lectiu d’escriptors que, segons la mateixa biografia, volia fer créixer en català la literatura de gènere. L’AELC classifica com a literatura eròtica Una gran dormida i M** o un assaig de llibertina*, tots dos del 1981, i diu que Una eixida, Sam (1998) i Maghica (1999) barregen erotisme i trames detectivesques. Vicent Simbor i Ferran Carbó, en un passatge de Literatura actual al País Valencià (1993) que cita l’AELC, el van presentar com a «iniciador entre nosaltres dels gèneres de la novel·la eròtica i de la novel·la negra».

La poesia va ser el primer camí. L’Enciclopèdia Catalana diu que va començar exposant poesia visual, el 1970; el primer recull, Cossos/espai, va sortir relligat amb Paraula del vent i del foc, de Ferran Cremades, segons l’AELC, i el van seguir Teoria de l’immor(t)al (1981) i Història en ella (1982). La primera novel·la, Espai d’un ritual (1978), havia quedat finalista de l’Andròmina el 1977. El 1979 van sortir Diari de bordell, que va dedicar a Georges Bataille, De màscares negres, que l’AELC presenta com un homenatge als autors de novel·la negra, i el recull Fulls de recanvi i altres contes. Amb un altre recull, Quadre de cavalls (1980), va obtenir segons l’AELC el premi de la Fundació d’Amics de les Arts i les Lletres de Sabadell, i amb Biografia de J-L, el Prudenci Bertrana. Al teatre va escriure amb Josep Gandia Escenes obscenes d’un espill de dones (1983), a partir d’un tema de Jaume Roig, i Les opinions d’un il·lús (1985) va guanyar el premi Ciutat de València–Eduard Escalante. Per a joves va publicar El segrest de Xico Black (1986) i El laberint de l’home llop.

Llicenciat en Filosofia, Seguí s’interessava pel cinema des de jove, segons l’AELC, que remarca que les seves obres hi fan referències «constants», com a les arts plàstiques, la literatura, el teatre i la música. Va fer classes i anàlisi de cinema a la Universitat Catalana d’Estiu de Prada de Conflent, va programar una filmoteca i va publicar crítica de cinema, d’art i de televisió en capçaleres com L’Espill, El Temps, Levante o Saó. Al País Valencià va escriure guions de ràdio i de televisió, de programes com L’erotisme al divan (ràdio, 1989-1990), Estiu 90 (televisió, 1990) o Les imatges de la memòria (televisió, 1995). A partir del 2005, segons l’AELC, va escriure sobre la vida cultural d’Alcoi al periòdic Ciudad de Alcoy i va fer crítica d’art a la Televisió Alcoiana. Va néixer a València el 1945.