Salvador Company

País Valencià

Narrador i traductor nascut a València. Va situar a Benborser, una població imaginària, llibres com Voleriana, premi Documenta 2001, i Silenci de plom, premi Joanot Martorell. El 2015 va guanyar el Pin i Soler amb Sense fi. Amb Anna Torcal va traduir, entre altres, Vidal-Naquet, Benni i De Maistre, i va fer classes a diverses universitats.

Llibres de Salvador Company

Tots els llibres de Salvador Company que tenim al catàleg: 7 obres.

Narrativa breu

El cel a trossos

Novel·la

Qui és Salvador Company

Benborser no és a cap mapa: és una població valenciana que Salvador Company es va inventar i que la biografia de l’AELC descriu com «una espècie de ressò del País Valencià». Segons el pòrtic, hi passen, del tot o en part, El cel a trossos: gent de Benborser (2001), Silenci de plom (2008), Lawn tennis (2004) i Voleriana (2002). Silenci de plom, premi Joanot Martorell de narrativa del 2008 i premi de la Crítica dels Escriptors Valencians del 2009, combina, segons la biografia, tres temps: la guerra i la postguerra, el present valencià i un futur de ciència-ficció. Voleriana havia guanyat el premi Documenta del 2001. A Lawn tennis, quatre relats de postguerra, la biografia hi veu com a centre «la desfeta de la Guerra Civil» i les seves conseqüències.

El 2015 va guanyar el premi Ciutat de Tarragona-Pin i Soler de novel·la amb Sense fi, que té al centre, segons la biografia, «tres personatges perduts». El 2017 va sortir False Friends, un «thriller sociolingüístic», segons la mateixa font, que simula ser una traducció de l’anglès. La llista de premis de l’AELC hi afegeix el premi Andròmina de narrativa del 2018, per Fons de formes, i el certamen d’assaig breu de l’Associació per al Foment de la Cultura Catalana del 1999, per Ausiàs March, un jo solar enamorat. De March, i també de Joan Fuster, Italo Calvino, J. M. Coetzee o Walter Benjamin, va escriure articles en revistes especialitzades; la biografia el fa col·laborador habitual de L’Espill i de Literatures.

Doctor en filologia hispànica des del 1998, amb una tesi sobre la versió cinematogràfica de Tiempo de silencio, s’havia llicenciat en la mateixa carrera el 1993. Entre el 1997 i el 2000 va fer classes a Birmingham, a l’Autònoma de Barcelona i a la Universitat de València, i del 2008 al 2012, a la Universitat Catòlica de València, on ensenyava literatura universal. Amb Anna Torcal va traduir autors com Pierre Vidal-Naquet (El món d’Homer), Stefano Benni o Fred Vargas, i també va traduir Despertats, d’Oliver Sacks; amb Julio Calvo va publicar en català Ollantay, un drama barroc escrit en quítxua. Del 2005 al 2013 va ser a la junta directiva de l’AELC, i en nom seu va formar part de dos òrgans de la Institució de les Lletres Catalanes, el consell assessor i la junta. Va néixer a València.