Carmelina Sánchez-Cutillas

Qui era Carmelina Sánchez-Cutillas

Quan el 1975 va guanyar el premi Octubre-Andròmina de narrativa, que convocava l’editorial Tres i Quatre, amb Matèria de Bretanya, Carmelina Sánchez-Cutillas ja havia publicat poemaris com Un món rebel (1964) i Conjugació en primera persona (1969). Segons l’AELC, la novel·la, que va sortir el 1976, és la que li va portar el reconeixement del públic, i el seu èxit, diu la biografia, va enfosquir una mica el prestigi que tenia com a poeta. La biografia en compta més de deu edicions, l’última que cita del 2016, a cura de Carme Manuel. L’Enciclopèdia la qualifica de novel·la memorialística i hi veu el món de la seva infantesa; la mateixa biografia hi llegeix «una reflexió sobre la memòria des d’un punt de vista mitològic» i diu que ocupa «un lloc preferent en la recuperació de la cultura i la llengua valencianes» dels anys setanta ençà.

Com a poeta, l’AELC la situa al costat de Maria Beneyto, Matilde Llòria o Maria Ibars, entre les poetes valencianes de postguerra. A aquells llibres s’hi van afegir Els jeroglífics i la pedra de Rosetta (1976), de proses poètiques que segons la biografia han estat un referent per a les generacions posteriors, i un altre recull el 1980; el 1997 es va editar tota la seva Obra poètica. Vicent Andrés Estellés, en un text que reprodueix l’AELC, en va definir la veu com «una greu, impressionant consciència de la soledat».

L’altra meitat de la seva feina va ser la història de l’edat mitjana valenciana. Formada en Filosofia i Lletres a València, va dedicar a la història i la literatura medievals els articles que publicava a les pàgines de cultura de Levante. Entre els seus estudis hi ha Don Jaime el Conquistador en Alicante (1958) i Jaume Gassull, poeta satíric valencià del s. XV (1971); el 1967 va publicar les Lletres closes de Pere el Cerimoniós endreçades al consell de València. El 1974 va publicar la biografia del seu avi, l’historiador Francesc Martínez i Martínez. Havia nascut a Madrid el 1921 —segons l’AELC, circumstancialment— i la infantesa l’havia passada entre València i Altea. El 2008 la Fundació Huguet la va distingir com a Valenciana de l’Any. Va morir a València el 22 de febrer de 2009.