Xavier Casp

Qui era Xavier Casp

Deixeble de Josep M. Bayarri, Xavier Casp va publicar els primers poemes a la revista d’aquest, El Vers Valencià. Per a l’Enciclopèdia Catalana, la seva poesia va passar d’una «textura intel·lectualista», en la línia de López-Picó, a la influència postsimbolista, i té «una factura de gran elegància i musicalitat». Entre els reculls que la font cita hi ha Home (1957), Volar (1943), Jo també tinc set (1976) o D’amar-te, Amor (1963), i, més endavant, Sóc qui sóc (2000) i Els sets d’octubre i… : 61 variacions sobre un sol tema (1995). Als Jocs Florals de la Llengua Catalana va guanyar la flor natural (Perpinyà, 1950) i l’englantina (Nova York, 1951), i el premi València de literatura li va arribar el 1969. Fora del vers, va escriure el llibret de Vinatea (1975), l’òpera de Matilde Salvador que es va estrenar al Liceu de Barcelona el 1974, i les narracions de Proses en carn (1952).

Les tertúlies literàries que organitzava a València, segons l’Enciclopèdia, el van fer representar, en els anys que van seguir la Guerra Civil, «la continuïtat de la cultura catalana» al País Valencià. Va ser fundador i director d’Esclat (1943), uns quaderns clandestins, i amb Miquel Adlert va crear a València l’Editorial Torre, que va publicar els primers llibres de Joan Fuster, Maria Beneyto, Enric Valor i Vicent Andrés Estellés, entre d’altres. La mateixa font atribueix a l’editorial «una importància cabdal en el redreçament de la llengua i la literatura catalanes de la postguerra al País Valencià».