Artur Perucho

Qui era Artur Perucho

L’Enciclopèdia Catalana situa a València, quan Artur Perucho tenia quinze anys, els seus inicis com a periodista cultural i com a autor de teatre. Va passar un parell d’anys a Madrid —hi va publicar a El Pueblo el 1919, i amb El Heraldo de Madrid i El Imparcial hi va col·laborar fins al 1936— i després es va establir a Barcelona, on va escriure, entre altres, a Taula de Lletres Valencianes, D’Ací i d’Allà, La Publicitat i la Nova Revista. El 1930 va fer d’assistent de castellà i de català a la Universitat de Marburg i va publicar la novel·la Ícar o la impotència i el reportatge Catalunya sota la dictadura. El 1933 hi va afegir un Resum de literatura russa, i també va donar a conèixer alguns poemes. Una altra novel·la, Tots tres, no es va publicar, ni tampoc les obres de teatre que va escriure en català: L’home dintre la gàbia, Sacrifici i La finestra oberta.

Durant la guerra civil va treballar per al cinema. Per a La terra espanyola (1937), el documental llarg de Joris Ivens, va escriure el text del comentari de la versió castellana; a la productora Film Popular va participar en els noticiaris Espanya al dia (1937-1938), i a la revista Nuevo Cinema hi va publicar articles com Una organización cinematográfica nacida en la guerra. El 1939 se’n va anar a l’exili, primer a França i després a Mèxic. Allà, el 1942, va fer de secretari de redacció de Tiempo, un setmanari, va escriure guions radiofònics i de televisió i va col·laborar en publicacions com Novedades, Excelsior, Nuestra Música, la Revista de Bellas Artes o Mirador, de l’editorial Grijalbo. Va morir a Mèxic el 10 de maig de 1956.