Salvador Jàfer

Qui és Salvador Jàfer

El 1988, l’editorial Tres i Quatre va reunir en un volum, Produccions ansietat (1970-1988), tota la poesia que Salvador Jàfer havia escrit fins aleshores, també la que només havia sortit en revistes, segons la biografia de l’AELC. El volum començava per Cròniques del sol de migjorn, un dels dos aplecs que no es van publicar mai com a llibre i dels quals Amadeu Fabregat havia triat cinc poemes per a l’antologia Carn Fresca. Poesia valenciana jove (1974). És en aquella antologia on, segons l’Enciclopèdia Catalana, Jàfer «es revelà com un dels poetes joves de més ambició i renovació literàries». L’altre aplec inèdit, El foc m’esguarda, va ser finalista el 1974 del premi Ausiàs Marc de Gandia, d’acord amb la llista de premis de l’AELC. El primer llibre li va arribar amb L’esmorteïda estela de la platja, finalista el 1973 del Vicent Andrés Estellés i editat després per L’Estel, i el 1975 va sortir Lívius Diamant.

Del 1982 és l’Englantina d’Or dels Jocs Florals de Barcelona, que va guanyar amb un poema, Oda estranya a València, i del 1985, el premi de la Crítica Ciutat de València per Els caçadors salvatges, un llibre que havia sortit el 1984 amb pròleg de Vicent Escrivà. L’Enciclopèdia li registra també Tres il·luminacions (1981) i Navegant obscur (1987), i una peça de teatre, Lloa! (1993), l’única en aquest gènere. Anys més tard, El desert, una plaquette del 2002 segons l’Enciclopèdia, li va donar el 2003 el premi de la Crítica dels Escriptors Valencians, i l’antologia Orquídia (1974-2018) va rebre el 2020 el premi Liberisliber Lira.

La traducció va acompanyar la seva obra. L’Enciclopèdia li’n compta de Pasolini, García Lorca, Pessoa i Henri Michaux, entre altres poetes, i la biografia de l’AELC diu que als anys vuitanta va publicar en revistes versions de Wallace Stevens, Pessoa o Dino Campana. S’havia llicenciat a la Universitat de València en filologia moderna, amb el francès i l’italià com a especialitat. Segons la biografia, entre el 1976 i el 1982 va fer classes de llengua i literatura a València i a Cullera, i del 1989 al 1992 va ser assessor lingüístic de la Radiotelevisió Valenciana; fins que es va jubilar, el 2014, va ser professor de l’Escola Oficial d’Idiomes de València. El pòrtic de l’AELC hi afegeix una dedicació a l’estudi de les cultures islàmiques, sobretot la d’Al-Àndalus, que es reflectia al seu web, La Terra d’Enlloc.