Sílvia Soler

Qui és Sílvia Soler

L’Enciclopèdia Catalana tanca la llista de llibres que Sílvia Soler va publicar fins al 2018 dient que «reflecteixen una visió irònica de la vida quotidiana». La majoria són novel·les. N’hi ha de premiades, com L’estiu que comença (2013), premi Ramon Llull, Petons de diumenge (2008), premi Prudenci Bertrana, o Mira’m als ulls (2004), premi Fiter i Rossell, i entre les altres hi ha El centre exacte de la nit (1992), la primera de la llista de l’Enciclopèdia, L’arbre de Judes (2001), Els vells amics (2017) o Rellotges de sol (2018). Després del 2018 han sortit Érem tan joves (2026), Cor fort (2025), L’alegria de viure (2022), Nosaltres, després (2021) i El fibló (2019).

Els reculls de narracions Arriben els ocells de nit (1985) i Ramblejar (1992) van arribar després del premi Recull, que havia guanyat amb la narració Semblava de vidre (1984). Fora de la ficció, té un llibre de reflexions, El gust de ser mare (2004), i un reportatge, Àngel Casas Show: anecdotari secret (1983).

Va néixer a Figueres el 1961. Carme Guasch, escriptora, és la seva mare, i Toni Soler, periodista i humorista, el seu germà. Té la llicenciatura de ciències de la informació, ha fet de redactora de programes de ràdio i ha escrit a la premsa, a l’Avui, al Punt Diari, a Presència i en altres capçaleres.