Jordi Castellanos

Qui era Jordi Castellanos

Jordi Castellanos va ser, segons l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC), un dels fundadors d’Els Marges el 1974, i l’Enciclopèdia Catalana diu que en va ser codirector, amb Josep Murgades, fins al 2012. Es va llicenciar en filologia romànica a la Universitat de Barcelona el 1970, i l’Enciclopèdia considera decisives en la seva formació les classes que Joaquim Molas feia als Estudis Universitaris Catalans. Va treballar per a la Gran enciclopèdia catalana, i Edicions 62, segons l’AELC, li va encarregar d’acabar la Guia de literatura catalana contemporània (1973). Després d’un temps com a lector d’espanyol i de català a la Universitat de Durham, va entrar a la Universitat Autònoma de Barcelona, on el 1988 va obtenir la càtedra de literatura catalana contemporània, va dirigir el Departament de Filologia Hispànica i va coordinar un grup de recerca de literatura catalana contemporània. Va escriure a la revista d’història Recerques entre el 1979 i el 1987, va dirigir o codirigir col·leccions com «Antologia Catalana» i va impulsar TRACES, el Servei d’Informació Bibliogràfica de Llengua i Literatura Catalanes. El 2002 la Generalitat li va concedir la Distinció per a la Promoció de la Recerca Universitària, i el 2003 va ingressar a l’Institut d’Estudis Catalans com a membre numerari de la Secció Històrico-Arqueològica. Va néixer a Tagamanent el 1946 i va morir a Barcelona el 2012.

El modernisme va ser el camp central de la seva recerca, i l’Enciclopèdia en destaca sobretot l’explicació que va donar dels corrents estètics d’aquell període. Raimon Casellas i el Modernisme (1983), que segons l’AELC venia de la seva tesi de llicenciatura sobre Casellas, va ser premiat per la Generalitat el 1984. Per a la Història de la literatura catalana dirigida per Joaquim Molas va escriure, entre altres, els capítols de la novel·la i la poesia modernistes, i va preparar Antologia de la poesia modernista (1990) i El Modernisme. Selecció de textos (1988), obres que l’AELC situa entre la recerca i la docència. També es va ocupar del noucentisme i de la història de la narrativa i la novel·la: l’article hi valora l’esforç per ordenar-ne el panorama, atent alhora a l’estètica i al mercat literari, i els estudis d’autors concrets, com Víctor Català, Llorenç Villalonga, Pere Calders, Prudenci Bertrana o Eugeni d’Ors, de qui l’AELC diu que va estudiar i editar els textos anteriors al Glosari. Entre els seus llibres hi ha també Escriure amb el ritme de la sang. La represa de la novel·la catalana (1925-1929) (2005), Calders. Els miralls de la ficció (2000) i Gaudí. Imatges i mites (1991), i una part dels seus estudis es va reunir a Intel·lectuals, cultura i poder (1998) i a Literatura, vides, ciutats (1997). L’Enciclopèdia xifra en més de dos-cents els seus estudis monogràfics, sense comptar els reculls d’articles.