August Rafanell

Qui és August Rafanell

La il·lusió occitana (2006), que va rebre el premi Crítica Serra d’Or de recerca el 2007, és el llibre d’August Rafanell que la Gran Enciclopèdia Catalana (GEC) qualifica d’«un treball d’àmplia erudició», dedicat a la relació històrica i literària d’Occitània amb Catalunya. Segons l’enciclopèdia, la seva especialitat va ser la història de les idees sobre la llengua i la història social del català des de l’edat moderna, i en remarca els treballs sobre la «consciència d’unitat/diversitat» de la llengua al llarg del temps i sobre la relació del català amb els territoris occitans. La llengua literària moderna i contemporània va ser un altre dels seus camps: com es va fixar i quins problemes interns hi plantegen la unificació i la diversificació. El 2011 va publicar Notícies d’abans d’ahir. Llengua i cultura catalanes al segle XX, que segons la GEC repassa la història de la llengua i de la cultura catalanes entre els últims anys del segle XIX i la mort de Franco.

Rafanell va començar a fer classes a la Universitat de Girona el 1986, i el 1990 es va doctorar en filologia catalana a l’Autònoma de Barcelona amb la tesi El llemosinisme als països de llengua catalana. Altres llibres seus són La llengua silenciada (1999), Un nom per a la llengua (1991) i El català modern (2000). El 2001 va ser distingit per a la Promoció de la Recerca Universitària. Amb Albert Rossich va editar El Barroc català. Actes de les Jornades sobre el barroc català (1989), i també va tenir cura d’Estudis de filologia catalana. Dotze anys de l’Institut de Llengua i Cultura Catalanes, Secció Francesc Eiximenis (1999). L’enciclopèdia li atribueix, a més, molts articles i capítols en obres col·lectives. Va néixer a Barcelona el 1963.