Jaume Subirana

Qui és Jaume Subirana

Dos dels llibres d’estudi de Jaume Subirana són sobre Josep Carner: Carneriana. Josep Carner, vint-i-cinc anys després (1995) i Josep Carner, l’exili del mite (1945-1970) (2000), que havia guanyat el premi Ferran Soldevila de biografies i memòries el 1999. Amb Dolors Oller va publicar Gabriel Ferrater, «in memoriam» (2001), i amb Glòria Bordons, Literatura catalana contemporània (1999). Construir con palabras. Escritores, literatura e identidad en Cataluña, 1859-2019 (2018) estudia, segons lletrA, «el paper clau de tots els agents del sistema literari» en la cultura catalana contemporània, i Literatura, llengua i lloc. Termodinàmica aplicada va sortir el juny del 2025 a Nous Quaderns Anagrama. L’Enciclopèdia Catalana qualifica de «diccionari irònic» Tota la veritat sobre els catalans. Brevíssima enciclopèdia nacional (2001), i Suomenlinna (2000) li va valer el premi Fundació Enciclopèdia Catalana del 1999. Cafarnaüm, un llibre de notes que Bromera va publicar el febrer del 2017, havia guanyat el premi d’assaig Mancomunitat de la Ribera Alta del 2016, segons el registre de la Biblioteca de Catalunya. El 2000 Subirana va posar en marxa lletrA, el portal de literatura catalana de la Universitat Oberta de Catalunya, on ensenyava des del 1998, i el va dirigir fins al 2004; després, fins al 2006, va dirigir la Institució de les Lletres Catalanes. Abans havia estat professor ajudant a la Pompeu Fabra (1994-1998), i va fer de professor visitant a Duke el 1996 i a la University of British Columbia el 2007. Amb Josep-Anton Fernàndez i Oriol Izquierdo va formar el col·lectiu Joan Orja, que el 1989 va signar Fahrenheit 212. Una aproximació a la literatura catalana recent, i amb Izquierdo va coeditar entre el 1992 i el 1997 1991 Revista Magnètica, una revista cultural en suport informàtic. El CD-ROM Dotze sentits. Poesia catalana d’avui, que va dirigir amb Xavier Berenguer, va guanyar el premi Möbius del 1996. Del 1995 al 2004 va ser a la junta del Centre Català del PEN Club.

Com a poeta, Subirana va quedar finalista del premi Carles Riba el 1984 amb Pel viure extrem, el va guanyar el 1988 amb Agenda i, per segona vegada, amb Final de festa, publicat el 1989. Entre els reculls posteriors hi ha Rapala (2007), on Francesc Parcerissas, a El País, veia com a ossada del llibre «els poemes d’un pescador de debò», precedit d’El rastre de l’animal més lliure, del 1994, i d’En altres coses, del 2002. Edicions 62 li va publicar La hac el febrer del 2020, i Xènia Dyakonova, en un text del mateix any per a l’Arts Santa Mònica que reprodueix lletrA, s’aturava en el poema «La branca», on trobava un déu escrit amb minúscula, «un déu panteista». També el 2020 va sortir Rama de agua, i el 2021, The Silent Letter. El 2023 va reunir seixanta poemes a Una hora curta, una antologia que, segons l’Enciclopèdia, havia de «mostrar els seus quaranta anys de producció poètica». Dyakonova també el presentava com a traductor de Seamus Heaney, Gary Snyder, Billy Collins o Ted Kooser, entre d’altres, i escrivia que per a ell «la traducció poètica és una prolongació de l’escriptura». L’Enciclopèdia hi suma la traducció de Fahrenheit 451 (1986), de Ray Bradbury, les antologies poètiques Poemes amb àngel (1997), que va fer amb C. Torner, i Festa, dol i circumstàncies, del 1995, i el recull de narracions No som perfectes (1992). Va néixer a Barcelona el 1963.