Vicenç Llorca

Qui és Vicenç Llorca

Un dels símbols que la biografia de l’AELC troba a l’obra de Vicenç Llorca és la plaça, «com a lloc del pacte, de la transacció i l’acord entre les persones». Ja apareix al títol de Places de mans, el recull que el 1988 va guanyar el premi Salvador Espriu de poesia jove, i la mateixa biografia el veu en el seu punt més alt a Places de Catalunya (2003), un retrat del país a partir de les seves places, il·lustrat amb fotografies de Domi Mora. La seva poesia la va aplegar el 2010 a Les places d’Ulisses, que cobreix del 1984 al 2009. Dos dels premis que va guanyar porten el nom de Vicent Andrés Estellés: el de poesia, el 1995, per Atles d’aigua, i el de Burjassot, el 2007, per L’últim nord. L’amic desert va obtenir l’Ausiàs Marc de Gandia (1991), i Ciutats del vers, el Benvingut Oliver (2004). Més endavant, La llum mirada va guanyar el premi Manel Garcia Grau de poesia el 2023 i el Crítica Serra d’Or de poesia el 2024.

Com a assagista va escriure sobre Màrius Sampere, a Màrius Sampere. Assaig de revisió del realisme històric (1989), i sobre Miquel Àngel Riera, a Salvar-se en la paraula (1995), que va guanyar el premi Joaquim Xirau el 1994; un altre text seu sobre Riera, «Miquel Àngel Riera: els signes inscrits», va rebre el 2005 el premi Recull-Rafael Cornellà de retrat literari. L’entusiasme reflexiu (1997), que la biografia llegeix com «una vertadera poètica» de l’autor, va guanyar en la traducció castellana el premi Sial d’assaig. Com a novel·lista va debutar el 2011 amb Tot el soroll del món, la història d’un viatge a la República Dominicana i a Haití, i l’Enciclopèdia Catalana hi afegeix una altra novel·la, Simfonia de tardor (2021). També va traduir al català Jean Cocteau, Carson McCullers i Bernardo Atxaga.

A l’AELC va ser secretari general del 1991 al 1996, i la biografia en recorda la primera reunió en el càrrec, el 1991, amb els presidents de l’associació, Joan Fuster i Tísner; entre el 1994 i el 1996 va formar part també de la junta del European Writers’ Council. Al Departament de Cultura de la Generalitat hi va entrar el 1996 per dirigir la Secretaria de Relacions Culturals, i del 2000 al 2004 va ser cap del gabinet del conseller i director general de Promoció Cultural. Segons el pòrtic, era catedràtic de llengua i literatura catalanes; a la Universitat Internacional de Catalunya va ensenyar institucions i polítiques culturals al màster de gestió cultural (2001-2004), i a partir del 2005 va fer cursos de literatura al Col·legi de Doctors i Llicenciats de Catalunya. Havia nascut a Barcelona el 1965 i, segons la biografia, va viure la infantesa i la joventut a Santa Coloma de Gramenet; la seva primera aparició en llibre va ser el 1983, amb altres poetes de la ciutat, a l’antologia Miscel·lània-6.