Antoni Tàpies i Barba

Qui és Antoni Tàpies i Barba

Antoni Tàpies i Barba va començar en la poesia visual, a prop de les arts plàstiques, i el Diccionari de la literatura catalana (DLC) diu que Siboc (1973) encara és «sota la influència de l’avantguardisme cal·ligramàtic». El canvi arriba amb Les danses d’u (1975): des d’aquell llibre conrea un estil que el DLC qualifica d’«àgil i brillant» i que té més a veure amb les experiències culturals i amb l’escriptura mateixa. A Dies d’aigües (1980), la font hi llegeix «l’afany d’assolir un to elegíac que superi l’experiència personal». La seva poesia continua amb La veu del vent (1988), El sedàs de la nit (1990), Matèria dels astres (1992) i L’escrivent (1999).

La narrativa, la va estrenar el 1992 amb els contes de Des de l’ombra. Ha traduït els Himnes a la Nit de Novalis (1975) i Novel·la d’infant de Klaus Mann (1981), i ha fet llibres d’artista amb pintors com Antoni Llena o Jaume Plensa. El DLC el defineix com a metge i poeta. Va néixer a Barcelona l’1 de gener de 1956 i és fill de l’artista Antoni Tàpies.