Blai Bonet

Qui era Blai Bonet

Blai Bonet va néixer a Santanyí el 10 de desembre de 1926, fill d’una casa sense recursos: el pare feia de garriguer en una finca. Essent encara un nen va entrar al seminari de Palma, i allà va agafar la formació clàssica que no el va abandonar mai —cinc anys d’humanitats, llatí i grec, i tres més de filosofia, amb Virgili, Ovidi, Plató i Aristòtil com a companyia de lectura. El 1947 una tuberculosi el va treure dels estudis i el va dur al sanatori de Caubet, on va posar fil a l’agulla a El mar. De tornada a Santanyí va trobar Bernat Vidal i Tomàs, que li va fer de porta d’entrada: va ser ell qui li va aconseguir la publicació dels primers poemes.

Els primers llibres van ser de vers: Quatre poemes de Setmana Santa (1950) i Entre el coral i l’espiga (1952), on ja es veia una mètrica sense lligams i una manera d’encadenar imatges que devia molt als poetes castellans del 27. Amb Cant espiritual (1953), guardonat amb l’Ossa Menor i presentat per Salvador Espriu, la inquietud religiosa —el pecat, el dolor, l’absurd— es posa al centre.

El mar, premi Joanot Martorell, va sortir el 1958; l’any 2000 Agustí Villaronga en va fer una pel·lícula. Després van venir Haceldama (1959), Judes i la primavera (1963) i Míster Evasió (1969). En poesia, L’Evangeli segons un de tants havia guanyat el Carles Riba el 1962 amb un altre títol, però la censura el va tenir aturat i no va arribar als lectors fins al 1967, força canviat.

Va escriure també per al teatre —Parasceve és del 1958— i va publicar memòries: Els ulls (1973) i La mirada (1975). Va fer articles i assaig, sobretot sobre art. El 1965 va estar mig any a Roma, d’on enviava cròniques a la premsa, i del 1966 al 1969 va seguir cursos de teologia a Tübingen.

Des del 1972 va viure retirat a Santanyí i el seu nom es va anar apagant, fins que El jove (1987) el va tornar a posar en circulació: aquell llibre li va valer la Lletra d’Or, el premi Nacional de la Crítica i el de la Generalitat. El 1990 va rebre la Creu de Sant Jordi. Va morir a Santanyí el desembre del 1997, i el 1998 li van donar el premi Ramon Llull a títol pòstum.

El 2014 la Poesia completa va reunir tot el que havia escrit en vers, amb setanta poemes que no s’havien publicat mai. El 2026 se’n celebra el centenari del naixement, amb actes a Catalunya i a les Illes coordinats per la Institució de les Lletres Catalanes i la Fundació Mallorca Literària.