L'home que mossegava les dones
De què va L'home que mossegava les dones
Sírius Imbert és, diu el text de presentació reproduït a la pàgina d'obra de l'AELC, «l'antiquari que acompleix i millora l'herència rebuda del seu pare», i a la catedral «hi treballa com a restaurador». «Des de petit ha vist monstres fabulosos, bellíssims evangelistes, arcàngels ben musculats i verges que somriuen mentre donen el pit», figures que resulten «incitants» «per a qui les sap contemplar», i li arriben fins i tot «les converses nocturnes de les figures entre elles». L'herència del pare, però, no és només l'ofici: «el pare també mossegava dones». El text ho enuncia sense embuts, com el que pensa el personatge: «Mossegar és un plaer. I mossegar en una catedral és un plaer afegit».
A qui li agradarà
Per a qui vulgui una novel·la que barreja la feina de restaurador dins una catedral amb una obsessió heretada de pare a fill. Interessarà a qui li atregui un protagonista inquietant presentat sense judici moral explícit, i a qui li agradi que l'element fantàstic —unes figures de pedra que conversen de nit— convisqui amb un fet pertorbador dit amb tota naturalitat. No calen lectures prèvies d'Olga Xirinacs per entrar-hi.
Qui l'ha escrit
Poeta i narradora de Tarragona, professora de piano de formació. Mestre en gai saber el 1978, ha guanyat el Carles Riba de poesia i el Josep Pla, el Sant Jordi i el Ramon Llull de narrativa, i també ha escrit per a joves i novel·la negra. Va rebre la Creu de Sant Jordi el 1990.
