De què va Màrsias i Adila
Poema èpic d'Agustí Bartra, publicat el 1948 i bastit al voltant de les dues figures que li donen nom. Bartra el va escriure als anys d'exili americà: després de la derrota va passar a França, on va ser internat als camps d'Argelers i d'Agde, va viure a la República Dominicana i a Cuba, i va arribar a Mèxic l'agost de 1942. lletrA (UOC) el compta, amb Odisseu i Quetzalcòatl, entre els tres textos majors d'aquells anys, i li assigna dins d'aquest trio una funció concreta: és el que expressa «la complexa problemàtica del poeta exiliat que ha trobat l'amor». La Gran Enciclopèdia Catalana va més enllà i el considera «una de les epopeies catalanes modernes més importants», que «basteix una actitud moral que assoleix dimensions universals». El 1956 se'n va publicar una versió francesa a París. Bartra no es va instal·lar de nou a Barcelona fins al 1970.
A qui li agradarà
Per a lectors de poesia narrativa i èpica que vulguin un dels textos majors que Bartra va escriure a l'exili, amb l'amor com a matèria central. Exigeix comoditat amb el vers llarg i amb la figura mítica com a vehicle; no és el millor punt d'entrada a l'autor si encara no se n'ha llegit res.
Qui l'ha escrit
Va conrear la poesia, la narrativa i el teatre, i sempre va datar en la guerra del 1936 el seu començament com a escriptor. Després dels camps de concentració francesos van venir trenta anys d'exili, sobretot a Mèxic, on va escriure els grans poemes de base mítica Odisseu i Quetzalcòatl. El 1970 va tornar a Catalunya i es va instal·lar a Terrassa.
Totes les edicions en català
| Any | ISBN | Comprar |
|---|---|---|
| 1998 | 9788429801750 | Amazon · Casa del Llibre |
