Maria Antònia Oliver

Qui era Maria Antònia Oliver

Maria Antònia Oliver va néixer a Manacor el 4 de desembre de 1946. Un oncle avi que de petita li explicava les rondalles mallorquines recollides per mossèn Alcover és, per a l’AELC, l’origen de la seva passió per la literatura. Els primers textos els va escriure en castellà, fins que va fer un curs de català amb Aina Moll: des d’aleshores només va escriure en català, excepte algun article dels anys en què encara no hi havia diaris en català. Tenia vint-i-tres anys quan va publicar la primera novel·la, Cròniques d’un mig estiu (1970), que Llorenç Villalonga, en presentar-la, va qualificar de «petita obra mestra».

A Mallorca va conèixer Jaume Fuster, també escriptor; es van casar el 1969 i ella es va instal·lar a Barcelona. Allà va formar part de la generació literària dels setanta i hi va publicar la majoria dels seus llibres. Les primeres novel·les, com Cròniques de la molt anomenada ciutat de Montcarrà o El vaixell d’Iràs i no Tornaràs, beuen de les rondalles; la reflexió feminista, que arrenca amb Punt d’arròs (1978), té les dues peces centrals, segons l’Enciclopèdia, a Joana E., premi Prudenci Bertrana, on reconstrueix amb mètode documental la vida d’una mallorquina real de mitjan segle XX, i a Amor de cans, premi Ciutat de Palma, centrada en les dones d’una sola família. Amb Crineres de foc va provar el relat èpic i mitològic.

La seva detectiva, Lònia Guiu, protagonista d’Estudi en lila, Antípodes i El sol que fa l’ànec, és la primera de la literatura catalana, i aquestes novel·les s’han traduït a diverses llengües. Es va guanyar la vida amb feines lligades a l’escriptura: col·laboracions a la premsa, guions per a televisió com Vegetal o Muller qui cerca espill, el programa Signes del circuit català de TVE, teatre com Negroni de ginebra i traduccions de Virginia Woolf, Natalia Ginzburg, Italo Calvino o Mark Twain. La seva versió de Moby Dick va obtenir el 1985 el premi de traducció que dona la Generalitat. Va formar part del col·lectiu Ofèlia Dracs i entre el 2001 i el 2004 va ser degana de la Institució de les Lletres Catalanes.

El juliol del 1997 li van fer un trasplantament de cor, i el gener del 1998 va morir Jaume Fuster. L’AELC explica que tot plegat la va allunyar de l’escriptura durant un temps llarg. En va sortir amb Tallats de lluna (2000), una novel·la on, segons l’Enciclopèdia, hi ha transposats fets dels seus darrers anys, i el 2007 va publicar Colors de mar. Aquell mateix any va rebre la Creu de Sant Jordi, i el 2016, el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. Va morir a Sencelles el 10 de febrer de 2022; el 2024 va sortir Paraules al sol, una novel·la epistolar que havia quedat inèdita i que recrea el seu festeig amb Fuster.