Agustí Bartra

Qui era Agustí Bartra

Agustí Bartra va néixer a Barcelona el novembre del 1908 i va deixar el barri del Guinardó als vuit anys, quan la família es va instal·lar a Sabadell. Va llegir molt des de ben jove, es va guanyar la vida al sector tèxtil i el 1934 va guanyar un concurs de contes socials convocat per l’Ateneu Enciclopèdic Popular.

Ell mateix considerava que la seva obra de poeta arrenca de la guerra i no de res anterior. Abans, però, havia publicat el recull de contes L’oasi perdut i el llibre de poemes Cant corporal; el febrer del 1938 va marxar al front d’Aragó. La derrota el va portar a França i als camps d’Argelers i d’Agde. Al castell de Roissy-en-Brie va coincidir amb Joan Oliver, Xavier Benguerel, Mercè Rodoreda, Domènec Guansé i Pere Calders, i en aquells mesos d’exili va trobar Anna Murià, amb qui compartiria la resta de la vida.

Va passar per la República Dominicana i per Cuba abans d’establir-se a Mèxic. Allà va entrar a l’Estudio Llama, on feia dibuix comercial al costat de Pere Calders, i va ser un dels fundadors de la revista Lletres. La novel·la sobre els camps de concentració, apareguda primer amb el títol Xabola, va guanyar el premi Fastenrath dels Jocs Florals de l’exili i més endavant es va difondre com a Crist de 200.000 braços. Amb una beca Guggenheim va viure als Estats Units i va traduir poesia nord-americana al català.

A l’exili va escriure les obres de base mítica que el defineixen, com Màrsias i Adila, Odisseu o Quetzalcòatl, on els mites clàssics, bíblics i mexicans es converteixen en camins d’alliberament humà. A Mèxic no es va quedar al marge de la vida literària del país: Quetzalcòatl el va fer conegut entre els escriptors mexicans de la generació jove, cosa poc habitual entre els exiliats catalans.

El 1970 va tornar a Catalunya i es va instal·lar a Terrassa amb Anna Murià. Els darrers anys van ser molt fecunds: Els himnes va obtenir el premi Carles Riba i La noia del gira-sol, el Santiago Rusiñol. Va morir a Terrassa el juliol del 1982; aquell any la Generalitat li havia concedit la Creu de Sant Jordi. El seu darrer llibre, El gall canta per tots dos, es va publicar pòstumament.