Pedra de tartera
Premi Joaquim Ruyra de narrativa juvenil 1984Premi Joan Crexells de narrativa 19855 edicions en català
De què va Pedra de tartera
Conxa explica la seva vida des de Barcelona, on viu en una porteria, molt lluny del poblet del Pallars on es va criar. Hi va treballar des de petita; als tretze anys va deixar els seus per anar a ajudar uns oncles sense fills, i allà va conèixer en Jaume, amb qui es va casar i va tenir dues filles i, molt més tard, en Mateu. La guerra ho capgira tot: en Jaume, que s'havia afiliat a Esquerra Republicana, és afusellat, i ella i les filles van a la presó. Després les noies es casen i marxen, i quan el fill s'ha de traslladar a Barcelona per la salut de la seva dona, Conxa el segueix i a la ciutat s'adona que el seu món s'ha acabat. El Diccionari de la literatura catalana descriu l'escriptura com «una mena de confessió oral», amb el vocabulari del Pirineu, i hi veu apuntat el tema del desarrelament. Hi surt també la Delina, l'amiga de Conxa.
A qui li agradarà
Per a qui vulgui una novel·la curta escrita amb una prosa senzilla que no per això estalvia duresa: la veu de Conxa, directa i sense embuts, condensa tota una vida —de la infantesa a la vellesa— en molt poques pàgines. Interessarà especialment a qui vulgui veure com la Guerra Civil i la repressió posterior es van viure als pobles, no només a les ciutats. No demana cap coneixement previ ni de l'època ni de la comarca.
Qui l'ha escrit
Nascuda a Tremp el 1949 i criada al Pallars, va arrencar amb Pedra de tartera, la història d'una dona que la guerra i la postguerra acaben portant del poble a Barcelona. Va ambientar al Pallars bona part de la seva narrativa fins als anys noranta. Escriu curt i despullat. El 2021 va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.
Resum de Pedra de tartera: argument, personatges i temes
Compte: aquí t'expliquem tot l'argument, final inclòs.
Ho vull llegir igualment
Argument
Qui parla és una dona gran, la Conxa, des de la porteria de Barcelona on ha anat a parar. El Diccionari de la literatura catalana descriu la seva veu com una mena de confessió oral, feta amb les paraules de les valls del Pirineu. El que recorda és un poblet del Pallars on va treballar de valent des de petita, amb poques distraccions i una amiga, la Delina, i on se sentia molt lligada a la natura que l’envoltava.
Hi ha un moment que el Diccionari considera el «més feliç» de la seva vida: quan s’enamora d’en Jaume, un noi amb empenta, i s’hi casa. Abans, la Conxa havia conegut sobretot la feina. A casa eren sis germans i ella era la cinquena; als tretze anys se’n va anar a viure amb uns oncles sense fills, per ajudar-los, i va deixar enrere una vida que el Diccionari qualifica «d’escarràs». Ja casada, perdrà aquell oncle i també la mare.
Neixen els fills: l’Elvira el 1921, l’Angeleta dos anys més tard i, molt després, en Mateu. Amb la República, en Jaume entra a Esquerra Republicana.
La guerra ho capgira tot. Afusellen en Jaume, i la Conxa i les filles van a la presó. Quan les deixen lliures, sense ell, a la Conxa la vida se li va buidant: les filles ja se’n surten soles, i a ella ja no li queden les forces que tenia per treballar. Després les noies es casen i marxen del poble.
L’últim cop ve del fill. La dona d’en Mateu té problemes de salut, i per això ell se’n va a una porteria de Barcelona; la Conxa els segueix. A la ciutat, que la sinopsi editorial reproduïda per l’AELC veu «desproporcionada» per a ella, entén que no recuperarà mai més ni les arrels ni el món que estimava, i ja no espera res sinó la mort.
Temes
- El desarrelament. El Diccionari de la literatura catalana diu que la novel·la l’apunta; és a Barcelona on la Conxa constata que s’ha quedat sense arrels.
- Un món que s’acaba. Segons el Diccionari, la vida humil de la Conxa reflecteix una manera de viure i d’entendre la vida que està desapareixent.
- La guerra. Per al Diccionari, és el que més sacseja la vida de la Conxa; per a la sinopsi editorial, la Conxa representa les dones dels pobles que «aquell secret orgull» va mantenir dretes en el drama de la guerra.
- La feina. La Conxa treballa de valent des de petita, i el Diccionari en descriu la vida com «corrent i dura».
Per treballar-la a classe
- L’estructura en tres parts que descriu el Diccionari: la infantesa i la joventut; la vida al poble des del naixement dels fills fins a la guerra; i el que ve després de l’afusellament.
- La veu: el Diccionari remarca que l’escriptura és continguda, amb moltes el·lipsis, i alhora emotiva.
- La imatge del títol: la sinopsi editorial diu que la Conxa és «pedra entre les pedres».
Personatges
- Conxa: Dona d'un poblet del Pallars que repassa la seva vida quan ja viu en una porteria barcelonina. Ha treballat de valent des de petita, i la guerra li pren el marit.
- Jaume: El marit de la Conxa, un noi emprenedor. S'afilia a Esquerra Republicana quan es proclama la República; durant la guerra l'afusellen.
- Mateu: El fill, nascut molt després de les germanes. La salut de la seva dona el porta a una porteria de Barcelona, i la Conxa el segueix.
- Elvira i Angeleta: Les dues filles grans. Són empresonades amb la mare; després es casen i marxen del poble.
- Delina: L'amiga de la Conxa al poble.
- Els oncles: No tenen fills; la Conxa se'n va a viure amb ells als tretze anys, per ajudar-los.
Totes les edicions en català
| Editorial | Any | Format | ISBN | Comprar |
|---|---|---|---|---|
| Columna | 2025 | 9788466434393 | Amazon · Casa del Llibre | |
| Educaula | 2016 | 9788415954316 | Amazon · Casa del Llibre | |
| Grupo Planeta | 2015 | 9788466420259 | Amazon · Casa del Llibre | |
| 2009 | Rústica | 9788429763355 | Amazon · Casa del Llibre | |
| 1991 | 9788429732603 | Amazon · Casa del Llibre |
