Dibuixant i narradora barcelonina. Va il·lustrar per a la majoria de revistes infantils, va fundar La Nuri i va publicar llibres com En Peret, Margarida o Narcís, que l'AELC situa al nucli de la seva obra. Durant la guerra va fer El més petit de tots (1937) i, un cop acabada, es va retirar a Tiana, lluny de la vida pública. A lletrA, Inés Butrón Parra la vincula a l'ideari noucentista.
Segons l'AELC, va ser a Tiana, durant la guerra, on va trobar la inspiració per il·lustrar-lo, i el Comissariat de Propaganda de la Generalitat el va editar el 1937. Libros del Zorro Rojo, que n'ha recuperat el text original, el presenta com un llibre que pretenia «inculcar els valors republicans als nens i les nenes».
Ametllonet
Clavellina i Crisantem
El príncep cec
El príncep teixidor
En Peret
Estel i Floreta
L'herba maleïda
Margarida
Martinet
Monsenyor Llangardaix
Narcís
La Barcelona dels nostres avis
La meva casa i el meu jardí
Segons l’AELC, els estudiosos de l’obra de Lola Anglada (Barcelona, 1892 – Tiana, 1984) en situen el nucli en quatre llibres: En Peret i Margarida, tots dos del 1928, Monsenyor Llangardaix (1929) i Narcís (1930). En Peret, amb text i dibuixos de l’autora, va trobar lectors des del primer moment. A l’article que li dedica lletrA, Inés Butrón Parra reconeix en la seva obra «alguns dels trets estètics i ideològics fonamentals del moviment noucentista» i, més enllà de l’etiqueta d’il·lustradora i autora per a infants, reivindica per al conjunt del que va escriure i pintar una «importància cabdal» dins aquell moviment.
El primer dibuix que li van publicar va sortir el 1905 al setmanari satíric Cu-cut, gràcies a Joan Llaverias, el seu mestre a Llotja, on també va estudiar amb A. Utrillo. Quatre anys després ja il·lustrava el Patufet, i d’aleshores ençà va col·laborar de manera constant en la majoria de revistes infantils; el 1925 en va fundar una, La Nuri, que va dirigir i editar fins al 1926. Amb Llaverias va exposar il·lustracions al Faianç Català el 1912, i el 1916 les Galeries Laietanes li van dedicar una mostra individual. El primer llibre en què tant els contes com els dibuixos eren seus, Contes del paradís (1920), el va finançar ella mateixa. Editorials com Nathan i Hachette li van encarregar il·lustracions de llibres de text i de contes, i una beca del govern francès li va permetre passar diverses temporades a París, on havia anat per primer cop el 1918 i on va fer amistat amb Francesc Macià.
Durant la guerra, afiliada a la UGT, va muntar una premsa litogràfica en un pis de Barcelona, i gràcies a aquella premsa va començar a treballar per a l’editorial de l’Abadia de Montserrat. Entre la ciutat i Tiana, va dibuixar els milicians a la Ciutadella i va fer il·lustracions de tema bèl·lic que l’AELC troba totalment apartades de la seva producció habitual. Va ser a Tiana, segons la mateixa font, on va trobar la inspiració per a les il·lustracions d’El més petit de tots, que el Comissariat de Propaganda de la Generalitat va editar el 1937.
Després de la guerra va deixar la vida pública, i a partir del 1939 va viure a Tiana gairebé fins al final. Amb l’escriptor Francesc Curet va fer una recerca històrica sobre la Barcelona del segle XIX que la va portar a començar més de setanta litografies d’aquella època. Li van prohibir dues exposicions, a Palma i a la Sala Sura de Barcelona, «per perillosa, roja i separatista». A partir dels anys seixanta va cedir a la Diputació de Barcelona el seu patrimoni de llibres i d’obra. El 1984, l’any de la seva mort, es va crear un concurs de contes amb el seu nom, convocat per la Caixa d’Estalvis de Terrassa.
Autors afins i de la mateixa generació: nascuts entre el 1880 i el 1894.
