Bearn o La sala de les nines

Argument

Qui explica la història de don Toni de Bearn és el seu protegit, Joan Mayol, el capellà de Bearn, que segons el Diccionari de la literatura catalana probablement n’és fill. La novel·la té la forma d’una carta llarga del capellà, i de les memòries que don Toni va escriure només n’hi entren fragments. D’aquest punt de vista subjectiu en surten, diu el Diccionari, les moltes el·lipsis del llibre.

Don Toni és un aristòcrata mallorquí del segle XIX que veu enfonsar-se el seu món i els ideals amb què s’ha fet, i ho veu «lúcid i impotent». La seva vida gira primer al voltant de l’amor i després al voltant de l’escriptura.

Quan comença «Sota la influència de Faust», la primera part, ja és un home madur, casat amb la Maria Antònia. L’entrada que el Diccionari dedica al personatge el descriu atret, «com un nou Faust», per l’amor-passió, i aquest amor té el rostre de la seva neboda Xima, de divuit anys. Se’n va amb ella a París, amb el pretext de l’estrena del Faust de Gounod. La fugida li costa la dona: la Maria Antònia l’abandona. Don Toni torna a Bearn sense la Xima i espera que ella el perdoni. Ho fa, torna a casa, i amb això s’acaba la primera part.

A la segona, «La pau regna a Bearn», el capellà explica un altre viatge, aquest cop del matrimoni i ell junts: primer París, després Roma, on don Toni s’entrevista amb Lleó XIII. De nou a casa, l’home que ha viscut amb intensitat, i fins i tot en pecat, es lliura a escriure les memòries, on vol posar tota la vida, el bé i el mal. No té fills legítims, i aquest llibre és la seva manera de perdurar. Per pagar-ne l’edició, i també el viatge a París, ven el pinar, que és tot el que li dona ingressos. Viu apartat, treballant molt, amb la Maria Antònia al costat, fins que ella mor en un accident sobtat.

Dues morts tanquen la novel·la. La Xima, que ha tornat a Bearn arruïnada i amb una vida de disbauxa al darrere, mor; mor també don Toni, probablement per mà pròpia, diu el Diccionari. Queda l’epíleg, on el capellà cala foc a la biblioteca de la casa, la sala de les nines. Amb l’incendi es perd qualsevol manera de saber d’on ve de debò la nissaga dels Bearn: és l’enigma amb què, segons l’entrada de don Toni, es clou el llibre.

Temes

• La veritat inabastable. El Diccionari en fa un dels temes principals: la impossibilitat d’arribar a la veritat, el relativisme. L’entrada del personatge diu que l’enigma final sobre els orígens dels Bearn ho confirma.
• El bé i el mal. Per al Diccionari, don Toni i la Xima poden encarnar el mal, i la Maria Antònia i el capellà, el bé. Un altre dels temes és que el mal habita l’home i el món, al revés del que pensava Rousseau.
• El temps, el record i l’escriptura. Són els altres temes que destaca el Diccionari. lletrA situa la novel·la en l’etapa en què, a Villalonga, «la sàtira s’esborra i comença l’elegia» i la memòria esdevé el motor de la seva obra.
• La decadència d’un món. Don Toni assisteix a la fi del seu món, i l’incendi de l’epíleg fa que ni tan sols es pugui saber d’on ve la família.

Per treballar-la a classe

• El punt de vista: per què el Diccionari diu que les el·lipsis neixen de la mirada subjectiva del capellà, i què vol dir que de les memòries de don Toni només en coneguem fragments?
• Les dues parelles i el contrast que el Diccionari hi estableix.
• Els referents: el Diccionari assenyala el pes del segle XVIII i l’admiració de don Toni per Voltaire i La Fontaine, i dona com a model de novel·la epistolar una obra de Jean Schlumberger, Le lion devenu vieux.