Adam Manyé

Qui és Adam Manyé

La més nit, el llibre de poemes que Adam Manyé ha publicat a LaBreu, neix del mar, segons l’editorial, que en resumeix el clima amb una imatge presa de la pintura: «un Rothko blau fosc on cada dia és un dia nit». LaBreu hi llegeix l’última etapa d’una evolució que arrenca en el trobar clus, passa per influències com la dels beatniks i acaba en una poesia cada vegada més despullada i curta; per anomenar aquest despullament, l’editorial pren una expressió de Magí Sunyer, «eliminació d’evidències». La sensualitat del llibre, diu la mateixa fitxa, és la del cos que neda, i hi abunden les paraules de mar.

El Diccionari de la Literatura Catalana, que el fa néixer al Morell el 1967 i el presenta com a professor i assessor lingüístic, li recull els llibres de poemes, dels quals LaBreu dona també l’editorial. Entre malucs (1989) va sortir a La Gent del Llamp; L’N-340 (1994) va guanyar l’Ausiàs March de Gandia del 1993 i el va publicar Edicions 62, i Finta (2003), premi Miquel de Palol del 2002, va aparèixer a Edicions 62 i Empúries. Requiem + clus (2005) és a Arola, segons LaBreu, que hi afegeix Per versa (Arola, 1999) i on el respir és més respir (La Gent del Llamp, 2019). En narrativa, totes dues fonts li atribueixen Garites deshabitades (El Mèdol, 1997), premi Josep Pin i Soler, encara que no coincideixen en l’any del premi. LaBreu també el fa coautor d’un llibre il·lustrat i musicat, El baobab, la fulla de roure i la lluna de coure (Arola, 2006).