Agustí Segarra

Qui és Agustí Segarra

Les pàgines que l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) dedica a Agustí Segarra porten el crèdit «Documentació i textos: Agustí Segarra», i és d’allà que surt la descripció de les seves novel·les. La cinquena, Rendició a la neu, va aparèixer el 2017. Abans hi havia La ciutat en flames (2006), amb què va guanyar el premi Joaquim Amat-Piniella el 2005, una novel·la històrica sobre «l’ambició humana» que té Barcelona per rerefons, des de les acaballes del segle XIX fins als primers anys del franquisme. El bosc subterrani (1998) hi és descrit com una reflexió «irònica i crítica» sobre com conviuen homes i dones, i La Vall dels Forcats (1992) posa un home de ciutat davant del món rural, sobre un «rerefons psicoanalític». El debut havia estat Refugi entre boires (1989), finalista del premi Documenta, que el mateix text qualifica «de caire intimista». La biografia de l’AELC hi afegeix un recull, Històries del cabàs de la Mercè Cabús.

Nascut a Barcelona el 1945, Segarra va passar per la música i pel teatre abans d’arribar a la novel·la. Segons la biografia de l’AELC, va formar part del grup Xirois, en els anys de la Nova Cançó, i després va escriure, dirigir i interpretar obres de teatre independent; amb el grup Cátaro, el 1974 va guanyar el primer premi del VIII Premio Nacional de Teatro de Sitges. Llicenciat en filosofia a la Universitat de Barcelona, hi va fer classes, i també en va fer a l’ensenyament privat. Com a historiador del pensament va publicar treballs sobre l’anarquisme, entre els quals El pensament anarquista a Catalunya (1976), i aquell mateix any l’Institut d’Estudis Catalans li va donar el premi Jaume Carner i Romeu pel projecte Aportació catalana a l’anarquisme internacional. El 1982 va muntar amb altres socis Xarxa Cultural, una empresa de distribució de llibres i música, i va ser al consell editorial del setmanari El Drall i al de La Guingueta. A l’AELC, que el presentava com a soci d’honor, va fer de tresorer de la junta entre el 2009 i el 2012.