Albert Rossich

Qui és Albert Rossich

L’obra del Rector de Vallfogona és la que la Gran Enciclopèdia Catalana (GEC) destaca en la recerca d’Albert Rossich sobre el Barroc català, i Rossich li va dedicar Francesc Vicent Garcia. Història i mite del Rector de Vallfogona (1987). Segons l’enciclopèdia, amb les edicions crítiques de textos del Sis-cents i del Set-cents i amb més de cent articles publicats en revistes especialitzades va contribuir a «una revisió radical de la percepció tradicional» de la literatura catalana moderna, i en particular de la barroca. El 1979 havia publicat Una poètica del Barroc. El «Parnàs català», que l’Institut d’Estudis Catalans va distingir el 1980 amb el premi Milà i Fontanals. Amb Pep Valsalobre va fer l’antologia Poesia catalana del barroc (2006), i amb ell i Antoni Serrà, El teatre català dels orígens al segle XVIII (2001). Són seus també Poesia eròtica i pornogràfica catalana del segle XVII (1985) i una adaptació de Lo desengany (1987), de Francesc Fontanella, i la GEC hi afegeix Literatura i cultura catalanes (segles XVII-XVIII) (2007) i Del naixement del teatre modern al neoclassicisme (segles XVI-XVIII), que dona com a premi Serra d’Or d’humanitats del 2025. Amb Salomó Marquès va tenir cura de l’edició anotada de les Instruccions per a l’ensenyança de minyons de Baldiri Reixac (1981), que l’article dona com a «premi de Literatura Catalana de la Generalitat d’Investigació 1982». A l’edició de textos i a la història de la llengua, la GEC hi suma un tercer camp de recerca, el multilingüisme literari, on destaca El plurilingüisme en la literatura catalana (2014), escrit amb Jordi Cornellà.

Com a sociolingüista, Rossich va escriure El futur de la llengua catalana amb Modest Prats i August Rafanell, i El futur del català (2005) amb Josep Lluís Carod-Rovira i Joan Solà. Tots dos llibres criticaven el que la GEC anomena «un cert cofoisme oficial» davant la normalització lingüística i la situació del català, i segons l’article van ser motiu d’«una certa polèmica». A la universitat, va fer classes de literatura catalana primer a l’Autònoma de Barcelona (1977-92) i després a la de Girona, on l’enciclopèdia el presenta com a catedràtic. La Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona el va elegir membre el 2013 i el va fer numerari el 2022. Va col·laborar en revistes i a la premsa diària i en la Història de la cultura catalana d’Edicions 62, i el 2006 va començar a dirigir la col·lecció «Philologica» d’Edicions Vitel·la. Va estudiar ciències de la informació i dret, i es va doctorar en filologia catalana. Va néixer a Girona el 1952.