Òscar Palazón

Qui és Òscar Palazón

El títol d’Els complements del nom, d’Òscar Palazón, no té res a veure amb la sintaxi, adverteix Pagès Editors: és una pregunta sobre quant condiciona el caràcter d’una persona el nom que porta. El llibre va guanyar el premi 7lletres, segons l’anuari de l’Enciclopèdia del 2017, i Pagès el va publicar el gener del 2018. L’editorial el descriu com un conjunt de narracions situades en un barri de l’extraradi, en què cinc dones parlen en primera persona i, entre totes, van fent el retrat d’un home amb qui cadascuna té algun lligam. Els textos es connecten de tal manera que l’editorial hi llegeix «una novel·la breu». La sinopsi no dona nom a la ciutat, però una nota de la mateixa fitxa precisa que és Tarragona. El gener del 2019 Pagès li va publicar Alguns ocells muts, guanyador del premi Recull de Blanes de narració segons l’anuari del 2018; la presentació comença dins d’una habitació d’hotel, i l’editorial hi veu la voluntat de trencar «les formes narratives convencionals» i un dilema moral.

Nascut a Lleida el 1969, segons les notes de Pagès i de La Finestra Lectora (consultades el 2026), Palazón és llicenciat en filologia anglogermànica, i totes dues el presenten com a professor d’anglès de secundària a Tarragona. La Finestra Lectora diu que ha guanyat una trentena de premis literaris o n’ha estat finalista, i data el 2005 el seu primer llibre en solitari, el poemari Atles de la memòria (Cossetània), quan ja havia publicat contes i poemes en volums col·lectius. La nota de Pagès hi afegeix dues novel·les del 2008, Un rostre que no és meu i El fotògraf, dos poemaris més, El coit imperfecte (2011) i Imagino Budapest (2014), i diu que també ha provat la poesia visual i l’experimental. Totes dues li reconeixen també la feina de traductor, i La Finestra Lectora en cita Els brigadistes entre nosaltres, d’Angela Jackson.