Aina Moll

Qui era Aina Moll

El 2004 Aina Moll va publicar Francesc de Borja Moll. La fidelitat tossuda, una biografia del seu pare, amb qui havia treballat en la redacció dels dos últims volums del Diccionari català-valencià-balear. El 1990 havia publicat La nostra llengua. La Gran Enciclopèdia Catalana (GEC) també li atribueix manuals escolars per a l’ensenyament de la llengua i la literatura franceses i articles, uns de lingüística i altres divulgatius, sobre qüestions de llengua i de sociolingüística, i recorda que va fer enquestes dialectològiques per a l’Atlas lingüístico de la península Ibérica. El francès el va ensenyar com a catedràtica de l’Institut Joan Alcover de Palma, del 1961 al 1995. S’havia llicenciat en filologia romànica a la Universitat de Barcelona el 1953, havia completat la formació a París, a Estrasburg i a Zuric, i del 1954 al 1961 havia dirigit la Biblioteca Raixa.

Va ser la primera directora general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, del 1980 al 1988. Després, a les Illes, va coordinar del 1990 al 1995 la Campanya Interinstitucional de Normalització Lingüística, i entre l’agost del 1995 i el maig del 1996 va assessorar en matèria de llengua el govern balear que presidia Cristòfol Soler. A l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) hi va entrar el 1993, a la Secció Filològica. La GEC també recorda que va formar part de la primera Comissió de Transferències Estat-Consell General Interinsular de les Balears, que va coordinar una àrea del Segon Congrés de la Llengua Catalana (1986) i que va ser una de les fundadores de l’Obra Cultural Balear, que des del 2012 dona un premi amb el seu nom. El 1988 va rebre el premi Marià Aguiló de l’IEC i la Creu de Sant Jordi. Més endavant va rebre el Ramon Llull, que atorga el govern balear (1998); el Ramon Trias Fargas, de la Joventut Nacionalista de Catalunya (2011), i el doctorat honoris causa per la Universitat Oberta de Catalunya (2012). Va néixer a Ciutadella el 1930 i va morir a Palma el 2019.