Josep Albertí i Morey

Qui és Josep Albertí i Morey

Poesia visual, happenings, audiovisuals i exposicions: el Diccionari de la literatura catalana (DLC) lliga l’obra de Josep Albertí als moviments plàstics de Mallorca i el considera «capdavanter de l’avantguarda poètica de les Balears». Va ser membre fundador del Taller Llunàtic i ha col·laborat a Neon de Suro i a El Correu de Son Coc. Es va donar a conèixer amb Modus vivendi, premi Blanquerna de poesia 1970, que es va publicar el 1971. El DLC hi afegeix «Com a una resistència», dins el volum Poesia 1972, Aliorna (1974), Era plena de canoes (1977), Poemes d’aire condicionat (1979), Cutis (1980) i Lesions (1982), i dos llibres amb Tomeu Cabot, Nimfomania (1995) i Sabó fluix de camp de concentració (1998).

Nascut a Capdepera el 8 de juny de 1950 i llicenciat en dret per la Universitat de les Illes Balears, Albertí també ha fet crítica. Segons el DLC, és autor de nombrosos articles de crítica literària i d’art, i entre els autors que ha estudiat hi ha Blai Bonet i Damià Huguet. L’article de la Gran Enciclopèdia Catalana sobre Damià Huguet i Roig cita a la bibliografia un d’aquests treballs, «Damià Huguet i la situació poètica a Mallorca», de Josep Albertí (1977). Sobre la seva obra, el DLC remet a l’estudi de M. Muntaner González «Josep Albertí: la pervivència de l’experimentació textual», publicat el 2007 al volum Textualisme i subversió.