Anton Busquets i Punset

Qui era Anton Busquets i Punset

De tota l’obra d’Anton Busquets i Punset, la Gran Enciclopèdia Catalana considera la més interessant Plantalamor (1908), una novel·la curta en què l’autor «reflexiona sobre l’abast de la creació literària». No va ser l’única d’aquell any: Ànimes ferides i Calvari també són del 1908, i més endavant en van venir d’altres, com Amor de senyor (1914) i Flor d’ermita (1917). L’Enciclopèdia fa arrencar tota aquesta producció del costumisme del segle XIX i hi reconeix les Guilleries que havia conegut d’adolescent. També va escriure poesia: l’Enciclopèdia en destaca quatre reculls, publicats entre el 1895 i el 1918, i un d’ells és Flors del Montseny (1897). En prosa breu, va aplegar narracions a Del Montseny (1903) i, molts anys després, a Del meu viure rural (1929).

Com a editor, va tenir cura d’Aires del Montseny (1901), de Jacint Verdaguer, i de La mellor corona (1902), setanta-cinc poemes de Verdaguer reunits després de la mort del poeta, que va preparar amb Lluís Carles Viada i Lluch. Va dirigir a Manresa la Revista Il·lustrada Jorba i va escriure en capçaleres com L’Avenç, Joventut o La Creu del Montseny. Es presentava sovint als Jocs Florals, i hi va guanyar diversos premis. Les cançons i llegendes que va recollir a les Guilleries i al Montseny van anar a parar a l’Arxiu de Tradicions Populars i a l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, tot i que l’Enciclopèdia adverteix que no se’l pot considerar ben bé un folklorista. Mestre d’ofici, també va fer obra pedagògica, com Aplec (1905), un recull de textos literaris catalans per a l’escola.