Maria Lluïsa Solà i Llopis
Maria Lluïsa Solà i Llopis (Barcelona, 1918-1994), bibliotecària de la Biblioteca de Catalunya, va escriure novel·les per a nois i noies sobre la vida quotidiana dels joves. Va guanyar el premi Josep Maria Folch i Torres amb Anna (1972) i després va publicar a l'Abadia de Montserrat i a Cruïlla títols com Roda d'amics (1983), Adéu Serena (1987) o el darrer, Un fantasma anomenat... (1994).
Llibres de Maria Lluïsa Solà i Llopis
- Anna
Anna
- Jo, més dues... fan cinc!
Jo, més dues... fan cinc!
- Un fantasma anomenat...
Un fantasma anomenat...
- Maraula blau-verd
Maraula blau-verd
- Roda d'amics
Roda d'amics
Qui era Maria Lluïsa Solà i Llopis
El 1972, Anna va guanyar el XXII premi Josep Maria Folch i Torres de novel·les per a nois i noies, que convocaven l’editorial La Galera i la Fundació Enciclopèdia Catalana, i segons el pòrtic de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) els llibres que Maria Lluïsa Solà i Llopis va publicar després continuen les línies que aquella novel·la havia obert. Els temes, segons l’AELC, són els de la vida de cada dia dels joves —les colles d’amics, l’estiu, l’escola—, amb unes «aventures senzilles que amaguen conflictes propis d’aquesta etapa». Als anys vuitanta, Publicacions de l’Abadia de Montserrat li va editar, a la col·lecció juvenil «La Xarxa», Jo, més dues… fan cinc! (1981), Aventures d’en Tau (1982), que la biografia descriu «amb un to més humorístic i d’aventura», i Roda d’amics i Un estiu a Rocagrossa, tots dos del 1983, i més tard la mateixa editorial va publicar Teresa i la seva colla (1985) i Maraula blau-verd (1988). A Cruïlla, Adéu Serena (1987) va sortir a «El Vaixell de Vapor», una col·lecció que, segons la biografia, li va obrir un públic més ampli i l’àmbit escolar. També a Cruïlla va publicar el darrer llibre, Un fantasma anomenat… (1994), on un poeta jove, mort i convertit en fantasma, li serveix per parlar, diu l’AELC, de «la importància de la creativitat i els vincles a l’hora d’escriure llibres». La biografia en remarca l’estil, «planer, entenedor i sempre afectuós».
Bibliotecària de professió, Solà va treballar bona part de la vida a la Biblioteca de Catalunya, i la biografia de l’AELC hi veu l’origen del seu coneixement dels gustos dels lectors infantils i juvenils. Havia nascut a Barcelona el 1918 i, abans de l’Escola de Bibliotecàries, havia estudiat música al Conservatori Municipal i art a l’Escola de la Llotja. Als anys seixanta va començar a publicar narracions per a infants i joves a Cavall Fort, una revista que, per a la biografia, li va fer de «plataforma i laboratori narratiu». Va morir a Barcelona el 1994. Havia estat sòcia d’honor de l’AELC.
Premis i lectures a classe
Si t'agrada Maria Lluïsa Solà i Llopis, també et poden agradar
Tots els autorsAutors afins i de la mateixa generació: nascuts entre el 1910 i el 1929.



