Jaume Piquet

Qui era Jaume Piquet

Jaume Piquet va ser empresari del Teatre Odeon, que programava gairebé exclusivament amb obres pròpies, una fórmula que, segons l’Enciclopèdia Catalana, li va reportar «fortuna i una gran popularitat». Quan l’Odeon va tancar, el 1886, es va traslladar al Paral·lel, una decisió en què la mateixa font veu «visió de futur». Va treballar de paleta i de gravador i també va ser actor; des del 1868 es va abocar a escriure teatre, en català i en castellà i, diu l’Enciclopèdia, sense pretensions literàries.

Una part de la seva obra és d’adaptació: l’Enciclopèdia hi compta les versions melodramàtiques del Richard III de Shakespeare, a les quals va afegir una continuació, i diu que probablement va fer el mateix a El esclavo blanco amb el melodrama de Dennery basat en La cabana de l’oncle Tom, de Beecher Stowe. Va escriure molt per a l’ocasió, i entre el que en destaca la font hi ha sobretot els «melodrames lacrimògens adreçats a les capes més humils de la menestralia barcelonina»: Catalans, fora les quintes! (1870), La monja enterrada en vida o Secrets d’aquell convent, un tema que ja havia tractat Pere Mata, o Joan Garí en les muntanyes de Montserrat (1872). Al costat d’aquests, comèdies i gatades sobre els assumptes més variats, com La mà negra (1883), Dos llençols i un vestit negre (1888) o Triquines i fil·loxeres (1879), i uns pastorets, Herodes, o La degollació dels Innocents (1871).