Francesc Sales i Coderch

Qui era Francesc Sales i Coderch

Per a l’AELC, Les cartes de la Mila és «probablement la seva obra de més repercussió», i el llibre, premiat amb el Vaixell de Vapor, forma part d’una producció per a joves que la mateixa associació qualifica d’«extensa i rellevant». Va sortir el 1985, el mateix any que Fugir, amb què Francesc Sales va quedar finalista del premi Joaquim Ruyra. El 1992 El pes de la càrrega va guanyar el Gran Angular. Per a joves són també Escrit a l’ordinador, que porta com a subtítol diari d’un noi de quinze anys, El secret de les màquines (1988) i El trencament (1991). Per a lectors més petits va publicar el 1984 els contes d’Ibrahim, un noi del Marroc, La lluna i En Pandolfi a la gran ciutat, i el 1991, Més enllà del núvol blanc. En col·laboració amb Mercè Company va escriure Cria fills (1989) i Fer-ne quaranta (1987), amb il·lustracions de Cesc i Roser Capdevila.

Segons l’Enciclopèdia Catalana, Sales va escriure sobretot contes. El recull Les alveolars a la Romània li va valer el premi Víctor Català el 1981 i es va publicar el 1982; després van venir altres llibres, com L’àngel de l’abisme (1992) o Biern (1989). Es va llicenciar en Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona el 1969 i va ensenyar llengua i literatura catalanes a l’institut Torrent de l’Olla, el mateix on havia fet el batxillerat. En l’àmbit de la docència, l’AELC li atribueix un premi Baldiri Reixach, per una programació de literatura universal; un guardó com a millor programa de ràdio el 1983, per Pati de lletres, i dues publicacions escolars: El Bonocle 5, un llibre de lectures, i Contes escolars, una col·lecció de quaderns d’ortografia.

L’Enciclopèdia diu que va traduir diversos autors italians, i l’AELC en concreta els títols: Agostino, d’Alberto Moravia; Rimini i Pao Pao, de Pier Vittorio Tondelli; Les ciutats invisibles, d’Italo Calvino; La lluna a les barraques, de Grimaud, i els Contes escrits a màquina de Gianni Rodari. Va dirigir dues col·leccions: a Empúries, «L’Odissea», de narrativa per a joves, i a Pòrtic, «El Brot Jove».