Antoni Martí Monterde

Qui és Antoni Martí Monterde

Amb J. V. Foix o la solitud de l’escriptura (Edicions 62, 1998) Antoni Martí Monterde va guanyar el premi Joaquim Xirau d’assaig del 1997. Segons la biografia de l’AELC, el llibre estudia l’escriptura autobiogràfica i, en el cas de Foix, hi resegueix «la història poètica d’una escriptura». Una altra figura a què va dedicar diversos treballs és Joan Fuster. El 1993 va coordinar un volum col·lectiu d’homenatge a l’escriptor valencià; el 1995 va publicar amb Adolf Beltran i J. A. Fluixà Tres lectures de Joan Fuster; el 1999 va escriure la introducció d’una edició de Les originalitats, i el 2019 Afers li va publicar Joan Fuster: la paraula assaig. També va prologar Cap claredat no dorm, de Feliu Formosa (Pagès, 2001), i el 2009 l’AELC li va publicar el volum Feliu Formosa. Lleonard Muntaner li va publicar Stefan Zweig i els suïcidis d’Europa (2020), Crítica Serra d’Or d’assaig del 2021. A Nosaltres, els europeus (Pagès, 2022), segons l’editorial, es pregunta des de la literatura comparada pel lloc de la literatura catalana dins l’europea, i hi presenta Barcelona com «una ciutat per a pensar Europa». Memòries d’un vagó de ferrocarril va guanyar el premi d’assaig Ciutat d’Alzira del 2024 i va sortir a Bromera el 2025. Són seus també L’home impacient (Bullent, 2020) i L’estació del nord (Afers, 2025).

La creació va començar per la poesia: el quadern Sobre el desordre (1992) va guanyar el premi Literatura Breu, i Els vianants (Columna, 1995), el Guerau de Liost del 1994. La biografia de l’AELC descriu aquest segon llibre com «una meditació poètica sobre l’errància a la ciutat i al paisatge». L’erosió (Edicions 62, 2001) va néixer, segons la mateixa biografia, de dos viatges a l’Argentina, el 1996 i el 1998, i el 2002 va obtenir el premi de la Crítica dels Escriptors Valencians. Xulio Ricardo Trigo, autor del pòrtic de l’AELC, hi veu un dietari a cavall del llibre de viatges i de la novel·la, i hi troba tant Buenos Aires com una «visió de Barcelona des de la distància». Escrit en dos quaderns, premi Literatura Breu de narrativa del 2000, va sortir el 2002 a la col·lecció Literatura Breu.

Llicenciat en filologia hispànica per la Universitat de València (1994), va anar a la Pompeu Fabra a cursar el doctorat de literatura comparada; la seva tesi doctoral és Marges literaris del nacionalisme. La relació entre Espanya i Catalunya a través dels seus escriptors (1898-1975). Del 1997 al 2000 va ensenyar teoria de la literatura i literatura comparada a la Universitat Autònoma de Barcelona, i el 1999 va entrar a la Universitat de Barcelona, on, segons la biografia, va ser a l’equip de Jordi Llovet que va crear la llicenciatura d’aquesta especialitat. Segons la mateixa biografia, la seva recerca es va centrar en l’autobiografia i l’assaig, i en el lloc de la literatura catalana dins l’europea.