Josep Vicenç Foix

Qui era Josep Vicenç Foix

Sol, i de dol havia d’aparèixer el 1936, i no va sortir fins al 1947. Segons l’Enciclopèdia Catalana, aquell llibre de sonets va consagrar J. V. Foix «com un clàssic modern», i l’AELC el compta, al costat d’On he deixat les claus? (1953) i de Desa aquests llibres al calaix de baix, entre els títols més destacats de la seva poesia. L’associació remarca també que, tot i que publicava des d’abans de la guerra, no va ser reconegut com un poeta de primer nivell fins que els anys cinquanta ja anaven avançats.

Foix es definia com un «investigador en poesia», una expressió que recullen totes dues fonts. L’AELC el situa entre la influència del Noucentisme i la fascinació per les avantguardes, i l’Enciclopèdia hi veu «una obra de síntesi entre el classicisme i un avantguardisme molt personal», amb assaigs futuristes i surrealistes pel camí i amb arrels en la tradició catalana, provençal i italiana. La mateixa font resumeix el conflicte del seu món interior en un sol vers, «Si pogués acordar raó i follia». Segons la mateixa font, Les irreals omegues (1949) són una forma foixiana de trobar clus, i a On he deixat les claus? reprenia la deu popular.

La prosa poètica va ser una altra via. Gertrudis (1927) i KRTU (1932), que l’AELC considera molt influïts pel surrealisme, eren segons l’Enciclopèdia mostres d’un dietari molt més llarg, datat per Foix el 1918, i van passar sense ressò. Aquell diari va continuar, reelaborat, en llibres com Del «Diari 1918» (1956) o Tocant a mà (1972), i el 2004 Joan R. Veny-Mesquida en va publicar una edició.

Foix va ser també home de premsa i de política. El 1922 va ser un dels fundadors d’Acció Catalana, i amb Josep Carbonell va editar Monitor, que l’Enciclopèdia presenta com un intent de conciliar l’avantguardisme i el nacionalisme. Abans havia estat redactor de La Revista, que el 1917 li va publicar els primers poemes, i a Sarrià va animar La Cònsola. Més endavant va ser director de la Revista de Catalunya, el 1934, i de la pàgina literària de La Publicitat, on sovint signava Fòcius. Els seus principals textos teòrics sobre l’avantguarda, segons l’Enciclopèdia, són a Quaderns de Poesia i a la Revista de Poesia. L’AELC diu que la guerra i el franquisme van tallar aquesta feina periodística.

Va ser amic de Dalí, de Miró, d’Éluard i de García Lorca. L’Enciclopèdia el compta entre els mestres de la postguerra i en destaca la influència sobre el grup Dau al Set, i la biografia de Joan Brossa que publica l’AELC atribueix a Foix que Brossa s’interessés per la forma dels textos, pel sonet i per les estrofes clàssiques. Havia nascut el 1893 a Sarrià, que llavors era un poble i més tard es va convertir en un barri de Barcelona. Va començar dret i va estar vinculat tota la vida a la pastisseria de la família. Membre de l’Institut d’Estudis Catalans des del 1961, va rebre el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (1973) i el Premio Nacional de las Letras Españolas (1984). L’AELC recorda que va ser un dels cinc primers membres de l’associació i soci d’honor. Va morir a Barcelona el 1987.