Anna Tortajada

Qui és Anna Tortajada

Anna Tortajada va començar per la traducció, segons les pàgines que li dedica l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, escrites amb textos de Montserrat Palau i de la mateixa autora. Als vint anys se’n va anar a viure quatre anys a Alemanya, a Munic, i quan va tornar a Barcelona va treballar per a agències, sobretot amb textos tècnics, fins que va poder dedicar-se a traduir literatura, en castellà i, al cap de poc, també en català. Edhasa li va encarregar El judío Süss, de Lion Feuchtwanger, i, més endavant, Edaf li va confiar les novel·les històriques del mateix autor que va publicar; l’escola de traductors de la Universitat de Salamanca la va convidar a fer una conferència sobre la traducció de la seva obra. En literatura infantil i juvenil, per a Cruïlla va traduir molts títols de la sèrie La penya dels Tigres, de Thomas Brezina, i llibres de Christine Nöstlinger o de Ralf Isau. L’AELC li registra també una etapa als mitjans: participació en les tertúlies de Josep Cuní, articles en diaris, guions de ràdio i col·laboracions en programes culturals com De Llibres, de TV3. El 2011 els premis APEI-PRTVI de Catalunya li van reconèixer les columnes publicades a El Mundo. A partir del 2000 va fer trobades amb lectors en escoles i instituts de Catalunya i d’Andorra, on molts dels seus llibres es van llegir a classe.

La biografia de l’AELC dona com a primera obra pròpia Cruïlla de mons, una novel·la històrica per a joves publicada per Barcanova. L’any 2000 va viatjar a l’Afganistan, que és un dels temes dels llibres que la biografia anomena «més periodístics». Nahid, mi hermana afgana (2001), que en català es va publicar com Nahid, la meva germana afganesa, està feta dels correus electrònics que es creuen dues noies: segons el comentari de Vicent Sanz que reprodueix l’AELC, l’Ariadna és una estudiant universitària d’aquí i la Nahid, una noia afganesa refugiada amb la família al Pakistan quan els talibans manaven a l’Afganistan. La dama. Titayú, una mujer íbera (2006) és una novel·la sobre els ibers, i Sílvia Tarragó, en un altre text que recull l’AELC, explica que la protagonista és la dona de l’escultor que, a la ficció, fa la Dama d’Elx. La llista d’obra de l’AELC hi suma les novel·les Les habitacions tancades (2008), La filla de l’hostalera (2010), La mort i els cucs de seda (2012) i Lili i Marlene (2015), i, entre els llibres per a infants i joves, El silenci de la por (2013) i Res no és com diuen els contes, que Animallibres va publicar el 2015 amb il·lustracions de Jorge del Corral. Amb Natza Farré va signar Per fi, Brasil (2003), i el 2011 va publicar Rondalles meravelloses que no hem de perdre. Va néixer a Sabadell el 1957.