Bartomeu Ferrà

Qui era Bartomeu Ferrà

Bartomeu Ferrà era fill d’un mestre d’obres, Miquel Ferrà i Font, i ell mateix ho va ser, després de formar-se a l’Escola Especial de Mestres d’Obres de València. A Mallorca, l’Enciclopèdia Catalana el considera «el representant més important de l’arquitectura historicista», sobretot de la neogòtica, amb obres com l’edifici de les Germanetes dels Pobres; l’església de Sant Magí, a Santa Caterina, és neoromànica. També va restaurar molts edificis, entre els quals el cambril del santuari de Lluc. L’arqueologia i el patrimoni van ser l’altra gran dedicació: va ser un dels fundadors de la Societat Arqueològica Lul·liana (1880), i al butlletí de l’entitat hi va publicar molts articles, va crear i dirigir el Museu de la Sapiència (1880-1904) i va intentar evitar, sense èxit, que s’enduguessin de l’illa cap al Museo Arqueológico Nacional els caps de toro de Costitx. La Dulzaina (1868-1869) va ser la revista on va començar a ser conegut com a escriptor; després va fundar amb Mateu Obrador La Ignorància (1879) i va fundar i dirigir el setmanari Mallorca Dominical (1897-1901).

Com a escriptor, l’Enciclopèdia el compta entre els noms més importants del costumisme mallorquí, i on més va destacar va ser en el teatre. A banda de tres pastorells, va publicar onze obres en els volums Comèdies de costums mallorquines (1882) i Comèdies i poesies (1872), d’entre les quals la font remarca Sa plagueta des lloguers (1881), Es calçons de mestre Lluc (1871) i Es senyors de son Miseri (1881); en valora sobretot la pintura de la vida menestral de la ciutat i el llenguatge acurat. En vers, va glossar refranys i va tornar a contar rondalles i llegendes, i la font hi veu una línia «intimista i menor», lluny del model floralesc, on el to popular conviu amb la sàtira i la caricatura, que li servien per criticar els canvis socials de la Restauració. Prosa i vers es troben junts en reculls com Brots d’ortiga (1900), Coses nostres (1895), Endolades (1903), Flors i fulles (1898) o Hores sèries (1916), i pòstumament a Proses i poesies (1929); en prosa narrativa va escriure Ciutat ha seixanta anys (1850-1900) (1918). Dos fills seus també es van dedicar a l’art i a les lletres: l’escriptor Miquel Ramon Ferrà i Juan i el pintor Bartomeu Lluís. Va néixer a Palma el 1843 i hi va morir el 1924.