Pere d'Alcàntara Penya

Qui era Pere d'Alcàntara Penya

Pere d’Alcàntara Penya va escriure El cordó de la vila el 1865, mentre durava l’epidèmia de pesta groga, i l’Enciclopèdia Catalana en recorda l’estrena de l’any següent com un «gran èxit». Dins d’un teatre escrit sencer en vers, la mateixa font posa en primer pla aquestes peces de costums, que descriu com a «molt àgils i amb notables encerts»: Un criat nou (1892), Mestre Fornari (1900), La colcada (1862) o La pesta groga, del 1890 però redactada el 1870, i també l’entremès bilingüe Por no entenderse. A banda, va estrenar dos drames hagiogràfics datats el 1890, Catalina Tomàs i La mort i glorificació de Sant Vicenç de Paül.

El fullet En Joanot Colom, de Quadrado, va ser la resposta a unes Consideraciones sobre els agermanats que Penya havia publicat el 1870 com a cronista del regne —l’Ajuntament de Palma li havia donat el càrrec l’any abans— i on enaltia Joan Crespí i Joanot Colom. D’aquí en va sortir, diu l’Enciclopèdia, una «sonada polèmica pública». El mateix Quadrado va prologar més endavant Poesies en mallorquí popular (1892), que aplega una part de la poesia narrativa i descriptiva, el registre que, segons l’Enciclopèdia, va conrear especialment; en va fer també d’intimista, com Records i Esperances (1885). L’Enciclopèdia li reconeix un fi sentit de l’humor i diu que tota la seva poesia, escrita sempre en mallorquí dialectal, té un «marcat to popular». Als Jocs Florals de Barcelona va ser premiat el 1867, el 1868, el 1871 i el 1872. En prosa va publicar, entre altres, Qüentos mallorquins (1892) i La gota d’aigo (1893), i una part del que havia escrit va anar a parar a El Mosaico (1896-99), en tres volums.

Al colomar de casa seva hi tenia un observatori, i la informació que hi recollia l’enviava a l’astrònom Nicolas-Camille Flammarion; va ser membre de la Societat Astronòmica de París. L’astronomia era un dels molts interessos d’un home que l’Enciclopèdia qualifica de polifacètic. De professió, després de llicenciar-se en dret a Madrid el 1849 i d’exercir poc temps d’advocat, el 1851 va entrar de delineant al cos d’obres públiques; del 1854 al 1880 va ser mestre major de fortificacions i edificis militars, i des del ram militar va treballar en el projecte del ferrocarril de Mallorca, en treballs topogràfics i en l’eixample de Palma. El 1862 va fundar l’Ateneu Industrial, per fer arribar la formació tècnica als obrers. Va col·laborar en publicacions mallorquines com Museo Balear i La Roqueta, i del 1881 al 1885 va dirigir La Ignorància.

Havia estudiat a l’Institut Balear de Palma, on va coincidir amb Marià Aguiló, i després dret a Barcelona, on va fer vida literària amb altres mallorquins, com Jeroni Rosselló i Miquel Victorià Amer. La poeta Victòria Peña era germana seva, i amb ella, entre d’altres, va redactar la revista manuscrita El Plantel. Va néixer i morir a Palma (1823-1906). L’Enciclopèdia diu que en vida va tenir «una extraordinària popularitat personal» a tot Mallorca, i descriu el seu enterrament com «una vertadera manifestació de dol popular».