Joan Alcover

Qui era Joan Alcover

Joan Alcover va néixer a Palma el 1854. A les aules de l’Institut Balear va coincidir amb Miquel Costa i Llobera, i hi va rebre classes de Josep Lluís Pons i Gallarza, poeta ell mateix. El 1869 se’n va anar a Barcelona a fer dret, i allà va conèixer de prop el que es movia al voltant de la Renaixença. Amb el títol a la mà, el 1878 es va establir definitivament a Mallorca: hi va exercir d’advocat i s’hi va fer un lloc dins el partit liberal, primer com a regidor de Palma i, des del 1893, com a diputat a Corts.

Durant els primers anys va publicar en castellà. El pas al català va arribar tard i lligat a una biografia colpida per la mort: la seva primera dona, Rosa Pujol, va morir el 1887, i entre el 1901 i el 1919 va perdre quatre fills. Les fonts coincideixen a relacionar aquell dol amb la decisió d’escriure només en la llengua materna.

D’aquesta etapa surt Cap al tard (1909), el llibre que el va situar entre els poetes centrals de la literatura catalana moderna. Hi conviuen les elegies —«Desolació», «La relíquia», «Record de Sóller»— amb poemes de memòria i de paisatge com «Miramar» i amb «La Balanguera», que havia llegit en públic el 1903 i que, amb música d’Amadeu Vives, ha acabat sent l’himne oficial de Mallorca. Aquell mateix 1909 va ser proclamat mestre en gai saber als Jocs Florals de Barcelona. El 1918 va publicar Poemes bíblics, que l’any següent va rebre el premi Fastenrath.

Alcover no va ser només poeta. A Humanització de l’art i altres escrits es recullen els textos en què defensa un art connectat amb la vida, contrari a la fórmula de l’art per l’art, i una poètica feta de sinceritat en l’expressió i claredat en la forma. Aquesta manera d’entendre l’ofici és la que va orientar l’Escola Mallorquina i la que el situa lluny de la grandiloqüència èpica de la Renaixença que encarnava Jacint Verdaguer.

Durant més de vint anys, la seva casa de Palma va acollir una tertúlia setmanal que va ser un dels centres de la vida intel·lectual de l’illa i un pont amb Catalunya. Era la mateixa Mallorca en què Antoni Maria Alcover reunia materials per al Diccionari català-valencià-balear. Va ser corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans, de la Reial Acadèmia Espanyola i i de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.

Va morir a Palma el 1926. Les seves Obres completes van aparèixer a l’editorial Selecta el 1951 i, cent anys després de la seva mort, el Govern de les Illes Balears ha declarat el 2026 Any Alcover.