Tomàs Aguiló
Poeta, novel·lista i periodista (Palma, 1812-1884). Conservador, va reservar al castellà els projectes més ambiciosos i es va mirar la Renaixença amb reticència, però l'Enciclopèdia Catalana situa en la seva poesia catalana «els millors resultats estètics». Amb Quadrado i Antoni Montis va fundar la revista La Palma. La seva obra en català es va reunir sencera el 1993.

Llibres de Tomàs Aguiló
Qui era Tomàs Aguiló
Tomàs Aguiló considerava marginal la poesia que escrivia en català. L’Enciclopèdia Catalana, en canvi, hi situa «els millors resultats estètics» que va obtenir, en part per la riquesa d’un llenguatge dialectal però molt treballat. Tot i la reticència amb què es mirava la Renaixença, no va deixar mai d’escriure en català. Les primeres Poesies fantàstiques en mallorquí van sortir el 1852; una part considerable d’aquesta obra, de to humorístic, històric i sentimental, va entrar als vuit volums de les Obras en prosa y verso (1883-1885), i l’Obra poètica del 1993 la va reunir sencera.
El castellà era la llengua on posava els projectes més ambiciosos. S’hi havia donat a conèixer el 1832 amb l’oda A la conquista de Mallorca, i hi va publicar les narracions d’A la sombra del ciprés (1863), les Poesías sagradas (1851) i les Rimas varias (1846-1850), on la font en remarca els temes d’història local. També va traduir al castellà del francès, de l’italià i de l’anglès; la traducció que l’Enciclopèdia destaca és la de poemes de Byron, que va publicar a la premsa mallorquina als anys quaranta.
Com a publicista, va treballar colze a colze amb Josep M. Quadrado. El 1840 tots dos, amb Antoni Montis, van fundar La Palma, una revista que la font considera de transcendència per a la cultura de l’illa. Després va escriure a La Fe i a La Unidad Católica, i des del Diario de Palma es va fer notar com a polemista, sobretot durant el bienni progressista.
Va néixer a Palma el 1812, en una família benestant. Les seves idees, conservadores des del principi, s’inspiraven en Chateaubriand, Manzoni i Balmes, i a Barcelona es relacionava amb intel·lectuals conservadors com Roca i Cornet i, sobretot, Rubió i Ors. Després d’una primera època en què va intentar viure com a escriptor i com a professor —del 1848 al 1850 va ensenyar història a l’institut de Tarragona—, es va establir a Mallorca i va viure del patrimoni familiar. Del 1863 al 1866 va ser regidor de Palma, amb el càrrec de tinent d’alcalde. Va morir a Palma el 1884.
Si t'agrada Tomàs Aguiló, també et poden agradar
Tots els autorsAutors afins i de la mateixa generació: nascuts entre el 1800 i el 1859.







