Camil Geis i Parragueras

Qui era Camil Geis i Parragueras

Rosa mística, el recull que Camil Geis va publicar el 1942, va ser segons el Diccionari de la literatura catalana (DLC) el primer llibre en català publicat legalment després de la guerra civil. Sacerdot des del 1925, Geis escrivia una poesia que el DLC qualifica d’«eminentment religiosa» i que veu influïda per Jammes, una poesia que, diu, «agermana lirisme i misticisme». Els seus temes, segons la mateixa font, van dels paisatges naturals i urbans, sobretot gironins, a la tradició poètica catalana, la litúrgia i els cicles de la natura i de la religió. Abans de la guerra havia publicat Balades i cançons (1931) i Horitzons i rutes (1936), i el que va viure durant el conflicte ho va posar en vers, en francès, a L’enfer sur la terre, editat a Avinyó el 1939. Després de Rosa mística van venir, entre altres, Poemes de Nadal (1946), Fulles d’heura (1948), Geòrgiques eucarístiques (1952) i Bestiari hagiogràfic (1969), d’inspiració bíblica, amb què el 1968 va guanyar el premi Ciutat de Barcelona. El 1971 va ser proclamat mestre en gai saber als Jocs Florals de Barcelona, i el 1975 va reunir la seva poesia a De primavera a reravera.

Nascut a Girona, va estudiar filologia romànica a Lió i, un cop ordenat, música religiosa a Barcelona. El 1929 va anar a viure a Sabadell, on va ser l’organista de Sant Feliu i el mestre de capella de la mateixa església, i també professor de religió i moral, i on va morir el 16 de gener de 1986. El DLC el defineix com a escriptor i compositor: a més de la poesia, que és on diu que va destacar, va escriure música religiosa, nadales, sermons, assaigs i proses literàries, i en prosa va publicar Pas i repàs (1981), El nostre pa de cada festa (1985) i Els que he trobat pel camí (1987). Va col·laborar a La Paraula Cristiana, a La Veu de Catalunya i, del 1961 al 1982, a la Revista de Girona.