Antoni Dalmases

Qui és Antoni Dalmases

Antoni Dalmases va guanyar el premi Gran Angular dues vegades, amb Doble joc i, el 2005, amb Jo, el desconegut, i el 1995 va obtenir el premi de la Generalitat al millor llibre infantil per El grill tabalot. Havia començat a publicar per als lectors joves el 1986, amb I no parava de ploure. D’aquesta part de la seva obra, el Diccionari de la literatura catalana de l’Enciclopèdia en destaca títols com Els llums irreals (1989) o Els silencis de la Blu (2015), i la biografia de l’AELC hi afegeix «Clam Barça», una col·lecció de deu títols per a infants apareguts entre el 2005 i el 2007 i situats «a l’entorn del món barcelonista».

Al mig del camí, la tercera novel·la per a adults segons la biografia de l’AELC, va rebre el premi Sant Joan el 1998. La segona, L’última primavera, havia guanyat a València l’Octubre-Andròmina. Abans, el 1987, La revolta de Job s’havia endut un premi de novel·la andorrà, tot i que no es va publicar fins al 1992 i, segons la mateixa font, «força modificada». També els contes li van donar un premi: el Marià Vayreda d’Olot, per La infinitud dels parcs. El pòrtic de l’AELC diu que en la narrativa per a adults s’havia «prodigat menys», i el Diccionari li compta en total una desena de novel·les.

Abans de la ficció, el 1980, havia publicat un assaig sobre Joan Oliver, L’obra poètica de Pere Quart. Hi va tornar més tard: segons la biografia de l’AELC, en va llegir l’obra en actes públics, com els del centenari del poeta, i en va parlar en conferències. Un altre estudi seu, Caos a les aules. Com s’està desmantellant l’ensenyament públic, és del 2012.

Llicenciat en filologia hispànica, a l’institut de Sabadell on feia classes des del 1983 va ensenyar llengua i literatura catalanes; del 1976 al 1982 havia estat mestre de primària. Als cursos del Certificat d’Aptitud Pedagògica va ensenyar la didàctica d’aquestes matèries a la UB entre el 1991 i el 2006 i, abans, a l’ICE de la UAB, on també va coordinar-la del 1984 al 1992. Del 2000 al 2002 va col·laborar amb Albert Om a la ràdio, a Dies tontos i L’hora del pati, i entre el 1994 i el 2004 l’edició del Vallès Occidental d’El Punt li va publicar un article cada setmana.