Carles Cortés

Qui és Carles Cortés

El Diccionari de la literatura catalana (DLC) presenta Veu de dona (2001) com «el testimoni d’una àvia que explica la vida viscuda a la postguerra valenciana». En aquesta novel·la i en Marta dibuixa ponts (2003), on una jove fuig i torna entre Nàpols i Alacant i a través de la qual, diu el DLC, es manifesta «el món generacional de l’autor», el diccionari hi veu, en els personatges principals de Carles Cortés, «un estudi de la psicologia femenina». El pòrtic de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC), fet amb documentació de l’arxiu personal de l’autor, hi afegeix Els silencis de Maria (2008) i Sara, la dona sense atributs (2010), i explica que les novel·les han tingut diverses edicions i que n’han sortit adaptacions teatrals: Veu de dona (2005), Silencis (2009) i La dona sense atributs (2013). Segons el mateix pòrtic, també va escriure relats breus i altres peces de teatre, i el 2009 i el 2011 va guanyar, respectivament, el premi de narrativa eròtica La Vall d’Albaida i el de teatre Ciutat d’Alcoi.

Les escriptores del segle XX són el centre de la seva recerca, segons el DLC, que en destaca dos estudis sobre Mercè Rodoreda, Començar a escriure: la construcció dels primers relats de Mercè Rodoreda (1932-1938) (2002) i Els personatges i el medi en la narrativa de Mercè Rodoreda (1996), i les antologies de contes que va preparar de Víctor Català (2004), Maria Antònia Oliver i Carme Riera (totes dues el 2003), Maria Mercè Roca (2001) i Isabel-Clara Simó (1999). El DLC qualifica de biografia Vull ser pintor… Antoni Miró (2005), i l’AELC, en termes generals, li atribueix diverses antologies d’escriptores catalanes contemporànies i monografies de pintura i de literatura. El DLC el presentava com a doctor en filologia catalana que feia classes de literatura catalana contemporània a la Universitat d’Alacant. Segons el pòrtic de l’AELC, s’hi havia doctorat, n’era professor titular i vicerector de Cultura, Esports i Política Lingüística, i era membre de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana; el mateix pòrtic diu que des del 2002 va formar part d’un equip de recerca de la Universitat Paris VIII-Saint Denis (TRAVERSES) i des del 2009, del CRIMIC de la Universitat Paris IV-Sorbonne, i que entre el 2013 i el 2022 va ser vocal per al País Valencià de la junta de l’AELC.